Douglas Stuart analitza la violència i els estereotips en el descobriment de la sexualitat a ‘Un lloc per a en Mungo’

L’escriptor escocès-americà Douglas Stuart (Glasgow, Escòcia, 1976) ha presentat aquest dimecres la seva segona novel·la ‘Un lloc per a en Mungo’ (Edicions de 1984) sobre una arriscada història d’amor adolescent entre dos homes ambientada en el Glasgow de la violència i els estereotips masculins dels anys 90. El treball retrata una comunitat de classe treballadora, famílies disfuncionals, la masculinitat mal entesa i el fet de sentir-se marginat en la comunitat que t’ha tocat viure. Després que la novel·la ‘Història de Shuggie Bain’ hagi guanyat el Premi Man Booker 2022, l’autor presenta ara una ficció amb elements autobiogràfics i elabora un “tapis” sobre el descobriment de la sexualitat i l’aïllament obligat.

‘Un lloc per a en Mungo’ explica la història d’en Mungo, un adolescent de 15 anys amb una sensibilitat diferent a la resta de nois del veïnat obrer del Glasgow dels anys 90 en una família protestant. El seu germà representa tot allò que odia i tem: és el líder d’una banda del carrer. En un ambient masculinitzat i una ciutat colpejada per la desindustrialització, el protagonista només rep el suport de la seva germana, que desitja marxar lluny.

Coneixerà en James, un noi catòlic amb qui, en principi, haurien de ser enemics. Però poc a poc faran amistat i passaran al desig. Els adolescents iniciaran una història d’amor d’amagat. Hauran de forçar actituds masculines que el seu entorn els reclama mentre clamen per fugir. Però quan són descoberts en Mungo és enviat a passar un cap de setmana de pesca amb uns desconeguts per a fer-lo un home de profit. L’excursió serà una terrorífica aventura de la qual el protagonista aconseguirà escapar amb l’esperança de tornar al costat del seu estimat.

La història “dura” però amb “tocs d’humor” i “amb molta llum”, relata una vivència queer en un entorn de classe treballadora amb una “masculinitat” i un “exili sexual obligat” “diferents”. En roda de premsa, Douglas Stuart ha reconegut que ell va patir el fet de ser gai i haver de fer “aïllament”. Tot i això, ha dit que el treball “s’aproxima a la ficció”. “La història de Mungo és la història d’amor que mai vaig tenir, però és una obra de ficció. Des del realisme social parteix d’una experiència personal”, ha comentat Stuart.

“És un llibre sobre masculinitats, què és ser un home. En Mungo intenta encaixar en els desitjos del seu germà gran. Tots volen que sigui un home de veritat”, ha comentat. “Però ell és honest i bona persona”, ha aclarit. Per l’autor la societat masculinitzada que retrata pot ser conseqüència de l’ètica protestant que evita fer preguntes. “Hi ha un xoc amb la masculinitat per ser un home catòlic o un de protestant”, ha explicat.

Stuart ha dit que li ha interessat tractar qüestions humanes com la tendresa i l’amor però també la violència i la lluita dels personatges. També ha reivindicat que la literatura ha de mostrar més la classe treballadora.

Pel que fa a la violència, ha dit que els homosexuals sempre han patit l’amenaça de la violència. Amb tot, aquesta violència es barreja amb aquella que pateixen les classes treballadores que no tenen recursos per “escapar” els problemes que se’ls generen. “M’interessa veure fins a quin punt la violència i la tendresa poden coincidir. No ensenyem als homes a estimar a d’altres homes, així que molts cops el seu amor va precedit d’una certa violència. Una tensió per arribar a la tendresa”, ha reflexionat.

El popular escriptor ha explicat que el llibre parla de carrers i barris de Glasgow que coneix. En comparació amb el personatge d’en Mungo, ha dit que comparteixen una creença cap a l’amor i a la redempció d’aquest.

Finalment, ha negat que la masculinitat sigui sempre tòxica. Ha defensat que s’hauria d’entendre des d’un punt de vista més “ampli” i que un home pugues escollir viure amb diferents graus de masculinitat. “No només escric sobre homes durs, també n’hi ha de bons”, ha sentenciat.