L'escriptora i traductora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha publicat aquest dimecres el recull de contes sobre la incertesa ‘Biografia del foc’ (Proa). El volum gira al voltant de la por humana de no tenir el control sobre el futur i d’allò que esdevindrà. El recull planteja temes com la fragilitat de l’ésser humà, la pèrdua de la memòria, de la identitat, el divorci o el trencament amb una persona. El tercer llibre de Gurt retorna al món dels contes després de ‘Sola’ (2020) però trenca amb el to que va oferir amb ‘Cavalcarem tota la nit’ (2019). En aquest cas, presenta històries més “distants”, “fredes” i “iròniques” en un viatge “intens” que també ofereix contes “foscos i angoixants”.

En roda de premsa, Gurt ha comparat la nova obra de contes amb l’anterior de ‘Cavalcarem tota la nit’ i ha reconegut que hi ha qüestions com l’estil i la veu que sí que són similars.

Els contes giren al voltant del fet que les persones “no sabem què passarà i prenem decisions a cegues sense saber on ens portaran”. “La incertesa fa por encara que pot portar a un munt de possibilitats meravelloses i catastròfiques”, ha destacat la traductora.

L’interès per la incertesa neix de la seva voluntat d’escriure sobre les coses que li passen pel cap. “No puc parlar de l’ambició perquè això no em mou. Escric sobre el meu moment vital, encara que no és autoficció”, ha detallat. Hi ha contes on hi ha parts meves i d’altres que no. La combinació de diferents tons ajuda que no sigui tant aspre”, ha dit.

“La incertesa és l’estat actual de la humanitat, sobretot després de la pandèmia. Vivim en un món on la incertesa és difícil de pair, està tothom molt angoixat”, ha expressat.

Entre els contes que presenta l’obra n’hi ha un que parla sobre la idea d’autodefensa existent a les societats “per protegir-se contra tot”. Explica la història d’una nena que li regalen un tanc de joguina i que es passa la vida dins d’un tanc. “En el fons tots els tancs són de porcellana”, ha dit.

També n’hi ha un que és crític amb aquelles persones que viuen la vida amb distància “sense implicar-se”. En concret, parla d’un noi que treballa en una cabina d’un telefèric i que viu a les alçades. Un bon dia decideix baixar a la ciutat.

Els contes compten amb elements que es repeteixen com els ocells que fan acte de presència a la majoria de contes encara que tinguin papers secundaris. La repetició d’ocells, catàstrofes i de vehicles en diferents contes, segons l’autora, ajuda a crear un "univers propi".

A banda d’aquests elements que constitueixen un univers propi, els contes presenten alguns lligams. Personatges que evolucionen, personatges que apareixen en un conte i més tard tornen a participar d’una altra història o lligams temàtics. Per tot plegat, Gurt recomana fer una lectura des del principi fins al final. “Hi ha un recorregut a seguir”, ha apuntat.

Escrit al llarg de dos anys, produir aquest recull ha estat una experiència gratificant per l’escriptora. “És una manera d’endreçar-me les idees i no em segresta tant com quan he escrit una novel·la”, ha destacat. “La majoria dels contes m’agraden bastant”,  ha reconegut. Gurt ha realitzat la traducció en castellà del llibre, que també està a la venda. De fet, fer aquesta tasca l’ha ajudat a millorar l’obra en català.