Alba Sabaté: "A les meves novel·les parlo molt de la mort, però són un cant a la vida"

Acompanyada per l'editora de Columna Glòria Gasch, aquest dimarts ha parlat en roda de premsa de la seva última obra, en què una professora -ella també exerceix des de fa quatre dècades en un institut del Prat de Llobregat- està a punt de retirar-se i acaba d'ajudar a morir la persona que més ha estimat i amb qui ha conegut des del desig i la passió a l'abandó i la culpa. A Manresa, el llibre es presentarà el 14 de novembre a la llibreria Parcir.

Sabaté, amb una trajectòria que ha rebut diversos premis i autora d'altres títols com "Aniversari" i "L'hotel blanc de la platja", ha explicat que "La meva història és la història d'un amor" va començar a prendre forma després de llegir el poemari "L'hotel París", de Vicent Andrés Estellés, encapçalant cadascun dels capítols amb un vers del valencià.

La mort, ha reconegut, "torna a estar omnipresent, de manera que algú ja m'ha dit que en parlo massa. També ho faig a classe davant dels meus alumnes", potser perquè quan de nena va tenir consciència que un dia moriria això la va impactar molt.

Tot i això, ha deixat clar que és una dona "alegre, feliç, contenta" i, de fet, ha volgut subratllar que en aquesta novel·la és central "l'amor al llarg del temps, des del primer amor, amb tota la ingenuïtat que comporta, al d'una persona gran, després que la vida t'hagi ensenyat”.

Preguntada si hi ha alguna cosa de biogràfica a la novel·la, ha indicat que la protagonista pot tenir algunes característiques seves, però mai no es va enamorar d'un professor com passa aquí i com sí que els va passar a algunes companyes seves.

Tot i això, "he de ser creïble quan faig novel·les, perquè a 'L'hotel blanc de la platja' hi havia una dona amb càncer de pit i en una trobada amb lectors, una dona del públic em va preguntar si m'havien extirpat a mi un pit, vaig contestar que no, però no em va creure".

Nascuda a Manresa el 1962, però criada a Girona i resident des de fa anys al barceloní barri de Gràcia, Sabaté torna a aprofundir en els petits detalls convençuda que “són molt importants, que cadascú és el que és per això i pel que l' envolta, són la teva escenografia, també les olors, les sensacions”.

És per això que a la part inicial de la novel·la, centrada a la Girona dels anys setanta, que ella tant va passejar, els personatges que apareixen "no són de dutxar-se molt i sí de fumar a tota hora, perquè és una cosa que tinc molt present d'aquella època i que no té res a veure amb l'olor dels adolescents a classe avui”.

Pel que fa a l'"in memoriam" final, dedicat a M.R, ha descobert que no es tracta de les sigles de cap dels professors que va tenir a la seva època d'institut, sinó que escrivint la novel·la va saber que un dels seus companys d'aula, en qui es va inspirar per crear un dels personatges i que ella creia viu, havia mort feia molt, amb tot just 21 anys.