Roger Ibáñez: “El primer repte del còmic ‘El Déu salvatge’ va ser aprendre a dibuixar micos”

L’il·lustrador publica amb el guionista Fabien Vehlmann una obra sobre la violència i la fi d’una civilització

Coberta d''El Déu salvatge' del guionista Fabien Vehlmann i el dibuixant Roger Ibáñez, publicat per Norma Editorial

Coberta d''El Déu salvatge' del guionista Fabien Vehlmann i el dibuixant Roger Ibáñez, publicat per Norma Editorial / ACN

ACN

El guionista Fabien Vehlmann i el dibuixant Roger Ibáñez s’han unit per donar vida al còmic ‘El Déu salvatge’, publicat en català i castellà per Norma Editorial. Una història protagonitzada per un mico, Sense Veu, que, com explica Ibáñez, reflexiona sobre el concepte de violència i sobre la fi d’una civilització. En una entrevista amb l’ACN, l’il·lustrador català admet que el primer gran repte que va tenir va ser aprendre a dibuixar micos. Destaca que volia dibuixar aquests micos des del realisme, però “sense recórrer als trucs de Disney, posant celles i elements que humanitzin els animals”.

Ibáñez diu que al llibre el lector es trobarà amb una civilització antiga que no existeix i que no es pot situar ni en el temps ni en l’espai, en la qual una de les seves tradicions és capturar micos per entrenar-los i convertir-los en màquines de matar per esdevenir gladiadors. Un dels micos que capturen és el Sense Veu que serà el protagonista, que després de 10 anys d’entrenament el converteixen en “el gladiador perfecte”. Arrel d’una mena de tsunami, Sense Veu s’escapa i inicia a partir d’aquí la seva venjança.

El dibuixant destaca que Vehlmann volia reflexionar sobre diversos temes com per exemple la fi d’una civilització a partir d’un desastre natural i com afecta això els sistemes de poder que hi ha marcats en aquesta societat, així com el concepte de la violència. “No és casualitat que el guionista hagi desenvolupat quatre capítols, en el qual cadascun està narrat per una veu diferent i aborda el tema de la violència des d’una perspectiva diferent”.

Ibáñez explica que la història té un fil conductor que és el mico Sense Veu, però després apareixen altres personatges que creen una obra coral per reflexionar al voltant de la violència i de la fi d’una civilització. “El més interessant és l’habilitat del guionista per agafar tots aquests personatges i posar-ho al servei d’una història coherent”.

Ibáñez recorda que quan va quedar amb el guionista cara a cara li va agradar molt la història que havia creat. Admet que Vehlmann és un guionista que li agradava molt i li va fer confiança. “Em vaig quedar tan enlluernat per la història que m’hi vaig llançar de cap”. Ibáñez apunta que va intentar que la visió de Vehlmann romangués el més fidel possible a les pàgines.

Els grans reptes

Ibáñez explica que la primera gran complicació del llibre era que el protagonista era un mico, un gibó concretament. “Mai havia dibuixat un mico en la meva vida i em vaig espantar”. Es va documentar i va anar al zoo diverses vegades per observar els micos per poder-los dibuixar. Destaca que volia dibuixar aquests micos des del realisme, però que a la vegada també fossin expressius. I tot això, assegura, “sense recórrer als trucs Disney posant celles i elements que humanitzin els animals i siguin més expressius”.

Un altre gran repte que es va trobar va ser que tot el que havia fet fins aquell moment eren històries contemporànies situades en grans o petites ciutats amb arquitectura pel mig. “Era la primera vegada que em trobava en el gènere de la fantasia heroica, en la qual havia de crear una civilització que no havia existit mai en un món que tenia llibertat per crear tots els paisatges que em vinguessin de gust”. Tot i aquesta llibertat, admet la complicació que li va representar en un inici. A través de documentació i de fotografies de ciutats antigues, va triar unes estètiques que el seduïen amb certs paisatges de diverses parts dels món. A tot això, després li va donar una coherència perquè tinguessin una unitat.

Edició en català

Norma Editorial ha publicat la història amb una edició en castellà i una altra en català. “Per mi és molt important”, assegura. El dibuixant recorda que quan li va arribar el PDF del còmic per supervisar-lo i portava ja una desena de pàgines llegides se li va fer un nus a la gola perquè es va emocionar al llegir-ho en català. Recalca que per a ell, que ha treballat molt pel mercat francès, és molt important la voluntat dels editors d’intentar crear més obra en català o traduir més llibres o còmics al català.

Nova col·laboració

Ibáñez i Fabien Vehlmann tornaran a col·laborar en una nova història que en aquesta ocasió se situarà a Paris i serà de ciència ficció.