La saga de Sailor i Lula torna sencera a les llibreries espanyoles

Barry Gifford (Chicago, 1946) va ser un autor popular a Espanya als anys 90, almenys tan popular com pot ser un autor rar entre els rars, amb gairebé una desena de llibres publicats a Alianza, Anagrama, Plaza & Janés i Destino en aquella dècada. Cor salvatge, l’adaptació de David Lynch de la seva primera novel·la del cicle protagonitzat per Sailor Ripley i Lula Pace Fortune, el va posar en òrbita. Perdita Durango, una altra entrega de la saga, tot i que més aviat és un spin-off, també va ser portada al cine, per Álex de la Iglesia. Totes dues es van editar a Espanya, igual com La vida desenfrenada de Sailor y Lula, que agrupava quatre novel·les curtes (Las vacaciones de Sailor, Sultanes de África, El beso de Consuelo i Un mal día para el hombre leopardo).

Després, no vam saber res més de la captivadora parella, com si se l’hagués empassat la foscor del sud dels Estats Units que en forma de guillats perillosos s’entossudeix a pertorbar la seva vida familiar cada dos per tres. I amb l’arribada del segle XXI, vam saber cada vegada menys de Gifford, i no perquè deixés d’escriure. Enigmes de la indústria editorial.

Hi ha dues bones notícies. Una és que Dirty Works ha començat a publicar amb periodicitat mensual (aturades al desembre i a l’abril) la saga completa de Sailor i Lula. L’altra és que la saga completa, vuit novel·les en total, n’inclou dues d’inèdites a Espanya.

La primera de les inèdites, setena de la sèrie i prevista per al maig del 2026, és La imaginación del corazón (2007). En aquesta, Lula, viuda, i la seva amiga de tota la vida, Beany Thorm, emprenen un viatge a l’estil Thelma i Louise octogenàries de Carolina del Nord a la Nova Orleans devastada per l’huracà Katrina per visitar Pace, el fill de Sailor i Lula, avança Javier Lucini, reponsable juntament amb Nacho Reig de Dirty Works.

La segona, vuitena i última de la sèrie i prevista per al juny del 2026, és La senda del jaguar (2015), en la qual Pace, amb gairebé 60 anys, es retira a una cabana a reflexionar i a escriure la història dels seus pares. "Em va volar el cap descobrir que el narrador de totes les novel·les és ell", diu Lucini.

Traduccions noves

Les traduccions dels títols ja publicats són noves de dalt a baix i les firma Lucini. "Hi havia inexactituds, expressions el significat de les quals es perdia i desaparicions misterioses de text", assenyala. Les portades dels llibres, no de butxaca però gairebé, estan il·lustrades en color per Antonio Jesús Moreno, El Ciento de nom artístic. El conjunt té un aire pulp.

Dirty Works i Gifford estaven destinats a trobar-se. L’editorial pren el nom de la primera novel·la de Larry Brown, autor insígnia de la casa i amic de Gifford, a qui dedica diverses pàgines a La senda del jaguar. De manera que l’escriptor es va oferir a col·laborar en el que calgués quan Lucini i Reig van firmar el contracte amb la seva agència. "Li va encantar el nostre catàleg", informa Lucini. Seguiran més obres de Gifford a Dirty Works. Possiblement després de la sèrie de Sailor i Lula vindrà el rescat de Gente nocturna.

Subscriu-te per seguir llegint