Gaudí es fa còmic per veure per fi acabada la Sagrada Família

Antoni Gaudí, alguna cosa els sonarà, va morir el juny del 1926 tres dies després de ser atropellat per un tramvia, només que en realitat no va morir, sinó que es va buscar un parell d’ales i va instal·lar un lloc de guàrdia dalt de la torre de Bernabé per veure com avançaven les obres de la seva obra magna. Això és, almenys, el que imaginen el guionista Salva Rubio i l’il·lustrador Agustín Comotto en les primeres pàgines de Gaudí. La Sagrada Família i l’èxtasi, còmic híbrid i biogràfic que Comanegra acaba de publicar en català, castellà i anglès.

"El nostre Gaudí no es vol morir; no se’n vol anar fins que no s’acabi la Sagrada Família", assegura Rubio, autor d’historietes dedicades a Eugène Viollet‐le‐Duc, arquitecte responsable de Notre-Dame, i Frédéric Auguste Bartholdi, escultor que va forjar l’Estàtua de la Llibertat. En aquesta ocasió, i en tàndem amb Comotto, el també autor de La bibliotecaria d’Auschwitz s’ha proposat "transcendir" el personatge i explicar-lo.

Amb l’"arquitectura humana" com a fil conductor i la voluntat de "creuar públic generalista i especialitzat", l’obra indaga en els seus orígens, immortalitza moments crucials com la seva trobada amb Eusebi Güell i retrata els turments d’un creador encara avui profundament enigmàtic. "A la majoria d’artistes acabes per comprendre’ls quan retires el vel que els cobreix, però a Gaudí no. Continua sent un misteri", assenyala Rubio.

Per a Comotto, la clau de gairebé tot està en "la disfunció" que arrossegava l’arquitecte. "Avui dia estaria diagnosticat amb algun tipus de genialitat autista", afirma.