«Andor», un guió de 1.500 pàgines sobre la revolució

La idea d’una sèrie preqüela del que ja era una preqüela (Rogue One: Una història de Star Wars) pot sonar com una broma perversa, però tot canviava en saber que al capdavant hi hauria Tony Gilroy, reconegut guionista de la saga Bourne i director del clàssic del segle XXI Michael Clayton, a més de ser el conegut «arreglador» que, a l’ombra, es va encarregar de redreçar la mencionada Rogue One.

Si fitxes Gilroy per jugar amb la teva franquícia, saps a què t’exposes: a què se la faci seva, la porti al terreny del thriller adult, li injecti una nova profunditat social i política i te la pobli de personatges tridimensionals que trepitgen una terra viscuda. Així és com Andor (Disney+, segona i última temporada des de dimecres, dia 23) es va convertir en la millor i més original sèrie de l’univers Star Wars, una saga d’espionatge que fa propera aquella galàxia tan llunyana.

De cínic a heroi èpic

A Gilroy no li interessava gaire la saga, però potser precisament per això en va fer alguna cosa interessant: no se sentia excessivament lligat al que s’havia fet abans. El que l’atreia era explorar el personatge del capità Cassian Andor (Diego Luna), mestre de l’espionatge per a l’Aliança Rebel i líder de l’escamot que va robar els plànols de l’Estrella de la Mort. Volia entendre com una persona abans descreguda, moguda només pels diners, podia arribar a (no és cap spoiler, ja es veia a Rogue One) sacrificar-se per la galàxia.

La primera temporada cobria un any del seu viatge. En canvi, a la segona, cada tres episodis (d’un total de dotze) cobreixen un altre any, o més ben dit, un període breu dins d’un d’ells. «Vam arribar a aquesta idea perquè teníem un problema», explica Gilroy a EL PERIÓDICO, diari del mateix grup que Regió7, en una entrevista per videotrucada. «No podíem fer les cinc temporades que havíem previst, era una cosa impossible. Hauria estat massa feina. Però la limitació és la mare de la creativitat, i aquest nou marc va acabar entusiasmant tot l’equip. Per part meva, el dubte principal que tenia era: com puc aconseguir sèries d’esdeveniments concentrats i significatius que abastin tots els meus personatges sense que tot sembli sobrecarregat? Calia fer que semblés orgànic».

En el primer grup d’episodis, després dels disturbis a Ferrix, l’Andor decideix unir-se a la causa rebel i duu a terme una missió perillosa per al superespia Luthen Rael. També assistim al casament de la filla de Mon Mothma (Genevieve O’Reilly), a qui aquesta temporada veurem passar de senadora a líder rebel. O ens preocupem per l’estat psicològic de la Bix (Adria Arjona) després del que va patir a mans del Dr. Gorst (Joshua James) en la temporada anterior. Però, en realitat, Gilroy espera que tots els personatges ens importin. Per aconseguir-ho, dota cadascun, fins i tot els més secundaris, d’una ànima i una personalitat creïbles. «A vegades es tracta només de trobar una frase, una petita frase que ho digui tot, que faci que l’escena es torni interessant».

Els cicles de la història

Com el mateix showrunner ha anat avançant les darreres setmanes, un dels planetes clau serà Ghorman, on es va produir una massacre determinant en la formació de l’Aliança Rebel. A Andor es tornen a tocar elements terriblement actuals —des de la repressió violenta de protestes fins al fracking, passant pel desplaçament forçós—, però la idea «no és tant parlar del present com dels cicles de la història», diu Gilroy. «Si intentessis escriure una sèrie sobre l’ara, sortiria d’aquí a cinc anys i aleshores el món seria completament diferent, si és que encara hi ha món. Fa anys que soc un historiador aficionat, llegint sense parar llibres sobre insurreccions. Aquesta sèrie em donava l’oportunitat de filmar un guió de 1.500 pàgines sobre la revolució. Si tens aquesta opció a la vida, és millor fer una cosa universal i atemporal en lloc de centrar-la en l’ara».

Per donar forma a l’espia Luthen, el venerable actor suec Stellan Skarsgård no va voler tenir massa referents reals en què basar la seva composició. «Tony va mencionar un parell de revolucionaris, jo en vaig mencionar un parell més, però no vam aprofundir. En realitat, no m’agrada parlar sobre els meus personatges. Vull les parts útils; les que no ho són, les descarto. No vull lligar-me a res. El que busco és més un to, una olor, un color».

Senat a València i Chandrila a Montserrat

A Andor, el realisme no només és psicològic, sinó que s’estén a la natura tàctil i versemblant dels seus variats escenaris, 140 en aquesta temporada, per ser precisos. «El dissenyador de producció Luke Hull és el meu col·laborador número u», diu Gilroy. «És amb qui primer vaig parlar abans de posar-me a escriure els guions. Nosaltres gravem en escenaris reals i després fem extensions digitals; no utilitzem The Volume [el plató revestit de pantalles LED de la companyia d’efectes visuals Industrial Light & Magic]. Estic molt orgullós de l’escenari [no precisi’m quin per no arruïnar l’experiència] on es desenvolupa l’episodi 10; va ser un repte rodar-hi, el somni de qualsevol director».

Per a aquests últims episodis, una de les bases de treball més importants va ser la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, el lloc ideal per aixecar el Senat Imperial. «Quan la vaig veure, vaig pensar: ‘Uau’. De fet, no només la podíem utilitzar per al senat, sinó per a moltes altres coses. València va acabar sent molt valuosa per a nosaltres, per a diferents equips i directors. Quan, d’ara endavant, algú vulgui fer el senat a Star Wars, haurà de tornar-hi».

En territori català, la muntanya de Montserrat ha estat escollida com a escenari per representar Chandrila.

Montserrat es cola a l'univers de 'Star Wars'