"In vitro": la sèrie que trenca el tabú de la reproducció assistida

Amb l’edat de la maternitat endarrerint-se cada vegada més, la reproducció assistida ha esdevingut avui en dia una solució per a moltes parelles que tenen problemes per concebre. Va ser el que van viure fa una dècada el director Marc Crehuet i la productora Alejandra Guimerà que, després de tenir el seu fill, es van adonar que aquest tema no estava gaire reflectit en la ficció.

Ells disposaven de molta informació sobre tractaments de fertilitat perquè ho havien viscut en primera persona, així que van decidir abordar el procés en la sèrie In vitro, que l’any vinent s’estrenarà a les plataformes 3Cat i HBO Max. Els protagonistes són Bruna Cusí i David Verdaguer, que tornen a coincidir en un projecte després de la premiada Estiu 1993.

«Volíem que se’n pogués parlar amb una mica més de naturalitat, sense tanta por, rebuig i sense ser un tabú», explica Guimerà, cocreadora de la sèrie amb el seu marit.

Per fer-ho, van optar per la comèdia dramàtica. «Ens semblava que no podíem plantejar la sèrie només com una comèdia perquè hauria estat una frivolitat, però tampoc únicament com un drama perquè potser hauria estat massa intens, i volíem fer alguna cosa que ens permetés passar per diferents emocions», justifica Crehuet, que també exerceix com a director dels sis episodis d’In vitro, així com a coguionista juntament amb Carmen Marfá (amb la participació de Natalia Boadas i Víctor Sala).

De fet, el tema convida a introduir algunes pinzellades còmiques. «Concebre un fill parteix d’un acte molt bonic i espontani i, justament, quan passes a la reproducció assistida és tot el contrari. Tot són fulls d’Excel, números, horaris, i vius situacions curioses que donen molt joc per a l’humor», explica la productora.

El centre neuràlgic de la sèrie és una clínica de fertilitat, i els protagonistes són dos embriòlegs, «una professió molt poc coneguda dins d’aquest món», recalca Guimerà. Per una banda, hi ha l’Héctor, l’embriòleg,«que és molt bo fent la seva feina, però que no té gaire tacte», el defineix David Verdaguer.

L’actor reconeix que en certs aspectes podria recordar el mític doctor House, però prefereix marcar distàncies amb el famós metge: «L’Héctor és menys hàbil socialment; quan parla de coses personals o de sentiments balbuceja una mica i no se sent tan segur de si mateix», puntualitza.

El seu contrapunt és la seva nova companya, la Blanca (Bruna Cusí). «El meu personatge és tan empàtic amb les pacients que s’hi implica massa i de vegades se salta una mica les normes, i això la porta a tenir problemes tant a la clínica com fora», avança l’actriu. «Jo crec que generarà tendresa, tot i que els espectadors no sempre estaran d’acord amb les decisions que pren», assegura l’actriu sobre una sèrie que considera «molt necessària».

Subscriu-te per seguir llegint