«Las gotas de Dios», la sèrie que transmet emocions a través del vi

Ni tan sols en temps de viralitats sobtades tots els èxits sorgeixen d’un dia per l’altre. Alguns es construeixen lentament, gràcies a un boca-orella sincer i constant. Així és com havia d’assolir el reconeixement una sèrie pausada com Las gotas de Dios (Apple TV+), una adaptació del manga de Tadashi Agi i Shu Okimoto que gira, curiosament, entorn del vi i el tast.

En la primera temporada de la sèrie creada per Quoc Dang Tran, la francesa Camille (Fleur Geffrier) i el japonès Issei (Tomohisa Yamashita) —filla biològica i fill espiritual, respectivament, d’un prestigiós enòleg— s’enfrontaven en una sèrie de proves per disputar-se l’herència del pare: una casa a Tòquio i, sobretot, la seva valuosíssima col·lecció de vins. Calia ser lector del manga o un foodie per gaudir-ne? No ben bé. «Quan vam decidir portar aquesta història a la pantalla ho vam fer convençuts que parlava, en realitat, de temes universals com la família i la transmissió de valors», explica el productor Klaus Zimmermann a El Periódico. «Això és el que va fer que connectés amb un públic tan divers, i que tanta gent la veiés i la recomanés». Entre els seus admiradors hi ha també els votants dels Emmy Internacionals, que el 2024 van reconèixer Las gotas de Dios com a millor sèrie dramàtica.

El millor vi del món

En la segona temporada, Issei travessa un moment vital delicat. De fet, practica apnea per sentir que el cor encara li batega. «S’adona [alerta d’espòiler per als no iniciats] que ha perdut la competició, i això és molt dur per a algú amb la seva ambició. Tots els secrets que surten a la llum acaben convertint-se en una càrrega per a ell».

Mentrestant, Camille porta una vida més plàcida a la finca fictícia de Chassangre, a la Provença, on Issei i el seu pare, el ja vidu Hirokazu (Satoshi Nikaido), la visiten i on els dos experts en vi celebren junts els seus aniversaris. Aquests gairebé germans reben un regal inesperat del pare difunt: una ampolla d’un vi extraordinari, l’origen del qual ell no va arribar a descobrir en vida. Decidits a resoldre l’enigma, s’endinsen en una investigació que, per a Issei, «esdevindrà una recerca de la veritat sobre la seva pròpia vida» i que, per a Camille, suposarà «encarar la dura realitat de ser filla d’un pare a qui odia», segons Zimmermann.

Després d’Issei i Camille, el personatge més rellevant de la sèrie continua sent el vi. «Ens el prenem molt seriosament —confirma el productor— però no estem fent pas un documental sobre enologia. El vi forma part del relat com a transmissor d’emocions, i també d’història. Això és el que ens semblava màgic: explicar una història en què el gust i, evidentment, el tast són elements centrals de la trama. Em semblava una proposta força insòlita».

Des del començament han comptat amb l’assessorament de Seb Pradal, sommelier guardonat, cofundador de l’agència de distribució vinícola Vinosaures i propietari del restaurant La Petite Régalade. «No en sabíem res, del món del vi: com funciona, quina ètica el regeix, quines són les inquietuds d’un enòleg… Ell ens va ajudar a construir una història ambientada en aquest univers i absolutament versemblant».

Subscriu-te per seguir llegint