"Los Bridgerton", temporada 4: L’amor no entén de classes socials

Los Bridgerton va arribar al món a finals del 2020 com una mena de regal merescut per als supervivents del primer any de pandèmia. Aquella primera temporada va deixar una empremta tan gran que encara es resisteix a sortir del Top 10 de les sèries en anglès més vistes de la història de Netflix: avui en dia ocupa la setena posició, seguida al novè lloc per la tercera temporada, favorita dels fans que tenen en gran estima Penelope Featherington/Lady Whistledown (Nicola Coughlan) i van celebrar que, per una vegada, no es celebrés només la bellesa dels cossos normatius.

En la quarta temporada, el centre de la història és un galant només relativament clàssic, Benedict Bridgerton (Luke Thompson), segon fill home de la família i l’únic que encara està solter. Diguem «només relativament» perquè, en un desviament important (un més) respecte als llibres originals de Julia Quinn, a la temporada anterior va formar una ‘throuple’ (o parella triple) amb la vídua Lady Tilley Arnold (Hannah New) i el seu amic Paul Suarez (Lucas Aurelio), i va descobrir la seva pròpia pansexualitat, l’atracció cap a certes persones independentment del seu sexe o identitat de gènere. Així se’n va adonar, com un dia li va dir a Arnold, de «com de bé se sent ser lliure».

Per desgràcia de la seva mare Violet (Ruth Gemmell), desesperada per casar-lo, les dones que menys li interessen són les debutants. Però Benedict acaba assistint al ball de màscares organitzat per Lady Bridgerton i no, no se’n penedeix: coneix una dona enigmàtica (l’australiana-coreana Yerin Ha), reticent a donar el seu nom o dir on dorm, que no sap qui és ell ni està desesperada per casar-se. El nostre heroi demana ajuda a la seva germana Eloise (Claudia Jessie) per trobar-la, però ningú sembla conèixer-la a l’alta societat, ni tan sols Lady Whistledown.

Potser perquè no forma part de la mateixa classe (o sí, però ha estat convertida en criada, o millor, en esclava, per la seva condició d’il·legítima)? Aquesta temporada de Los Bridgerton arrenca una mica com La Ventafocs revisitada per enèsima vegada. Hi ha una madrastra malvada (la Lady Penwood de Katie Leung, antic primer amor de Harry Potter), una germanastra (Rosamund, interpretada per Michelle Mao) molt pitjor que l’altra (Posy, encarnada per Isabella Wei), i una sabata perduda (i que encaixa).

La condició pseudolaboral de Sophie Baek, com es diu l’amant somiada de Benedict, permet a la ‘showrunner’ Jess Brownell endinsar-se més profundament del que és habitual en l’entorn del servei, un angle que recorda per moments precedents il·lustres com Arriba y abajo, quan el to és més lleuger, o Downton Abbey, quan predomina la circumspecció. L’amor no entén de classes, se’ns recorda, tot i que prejudicis i idees establertes poden complicar-ho. I cap convenció social hauria de privar-nos dels nostres desitjos, de qualsevol mena, tal com defensaria una Eloise que ha decidit no casar-se.

Subscriu-te per seguir llegint