La sèrie «Day One» planteja una ruta per la Barcelona tecnològica
La producció, que s'acaba d'estrenar a Prime Video i diumenge es podrà veure a 3Cat, planteja una cursa contra rellotge per aturar el llançament d'un dispositiu que pot provocar un canvi global irreversible

Un moment del rodatge de "Day One" / EL PERIÓDICO
Juan Manuel Freire
Quasi coincidint amb l’últim Mobile World Congress, Prime Video acaba d’estrenar (3Cat ho farà el dia 22) Day One, un thriller tecnològic que es desenvolupa precisament durant una edició de l’esdeveniment que ha contribuït a convertir Barcelona en epicentre digital. Els seus herois són Ulises (Álex González), un visionari de la informàtica convertit en ermità rural després d’una tragèdia familiar, i la jove enginyera Rebeca (Alba Planas), seleccionada per a la competició de programadors del Talent Arena.
El que els uneix (i el que fa sortir Ulises del seu retir) és el temor pel que pot significar el llançament de DíaUno, el nou dispositiu creat per la companyia del gurú Damián Diskin (Jordi Mollà) a partir d’un desenvolupament (tergiversat) del mateix Ulises. A l’inici de la sèrie, falten set dies per al llançament, un compte enrere cap al que serà un canvi global irreversible. Només queda lliurar-se a una cursa contra rellotge, però amb temps per admirar algunes localitzacions que tallen la respiració.
Desviament a Tenerife
A Day One, el títol en anglès de la qual suggereix aspiracions globals, es parla de la nostra ciutat com a centre mundial de la tecnologia, i per justificar aquesta idea se’ns passeja per enclavaments tecnològics espectaculars. «Aquest projecte ens donava la possibilitat d’ensenyar una Barcelona que no està en l’imaginari del públic, i això era una oportunitat i un repte molt interessants», explica Dídac Bono, dissenyador de producció de la sèrie, conegut com a director artístic de Lo imposible i Un monstruo viene a verme, de J. A. Bayona.
Però, d’entrada, el que veiem és Tenerife: l’exterior de la seu de Diskin es va rodar a la Facultat de Belles Arts de la Universidad de La Laguna, un edifici espectacular projectat per l’estudi GPY Arquitectos. «Buscàvem espais on dominessin la corba i el cercle [presents en el logotip de Diskin i en el disseny del misteriós dispositiu], i aquella localització hi encaixava meravellosament». En la mateixa línia, l’auditori de Diskin es va rodar a la sala d’exposicions del soterrani de la Torre Glòries, que disposa d’una gran pantalla panoràmica corba.
A la recerca del seu antic soci Samuel (Asier Etxeandia), Ulises recorre el districte d’innovació 22@, utilitzat abans com a paisatge gairebé futurista a Yo no soy esa, una de les últimes pel·lícules de Verónica Echegui. El destí és el campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), centre tecnològic capdavanter on Samuel imparteix el Màster de Computació Avançada. En paral·lel veiem la Rebeca intentant projectar-se cap a l’infinit a través del MWC. «Rodar mentre passa una cosa d’aquesta magnitud és d’una complicació enorme», recorda Bono. «Preparar aquell rodatge ens va portar moltíssimes reunions i simulacres per optimitzar temps i resultats. Sense l’ajuda de l’equip del MWC i del Talent Arena no ho hauríem aconseguit».
Del BSC-CNS al Sincrotró ALBA
Els miradors de la Torre de Collserola i, novament, la Torre Glòries ajuden en seqüències de reunions a les altures molt pròpies del director Michael Mann. En el segon episodi se’ns convida a observar els ordinadors quàntics del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), dirigit en la ficció per Paula (Melina Matthews), exparella i exsòcia d’Ulises. En el quart ens desplacem a Cerdanyola del Vallès per visitar el Sincrotró ALBA, complex d’acceleradors d’electrons que, sobretot vist des de l’aire, no pot ser més cinematogràfic. Rodar en aquest tipus d’espais «va ser força complicat», recorda Bono; «però l’equip del MWC que ens acompanyava en la producció va fer màgia i es van obrir totes les portes a les quals vam trucar. Quan els explicàvem el projecte i la idea de mostrar la potència de Barcelona en tecnologia i innovació, s’hi afegien entusiasmats».
Una localització encantadora serveix «com a contrapunt a la modernitat de la resta de racons de Barcelona que apareixen a la sèrie»: un dels llocs on s’amaguen Ulises i Rebeca, l’històric Hotel Peninsular del Raval, antic convent agustí, després restaurant i ara hotel d’una estrella amb ressò viral a TikTok. El seu pati interior modernista és d’una fotogènia desbordant. Hi ha racons de la ciutat que no necessiten cap update.
- Els Agents Rurals denuncien un home per fer servir un detector de metalls a Argençola
- El funeral per la víctima de la Baells es farà aquest dissabte 25 dies després de trobar el cos
- Entre els monjos de la comunitat recordo una sensació de certa insatisfacció pel tipus de visita
- Les fires i festes que no et pots perdre aquest cap de setmana
- Una plantació a Sallent desvela com treballen els clans albanesos
- Una joia medieval amagada entre muntanyes a tocar de Manresa
- La manresana que ha guanyat el pot de l''Atrapa'm si pots': 'El programa m'ha ajudat a recuperar la confiança
- La caminada a Montserrat organitzada pels Mossos per lluitar contra el càncer bat tots els rècords