'Los que sobrevivieron' (Movistar Plus+): la modèlica sèrie dramàtica sobre set ostatges del Bataclan

El passat 3 de novembre, a 10 dies de complir-se 10 anys dels atemptats de Bataclan i Saint-Denis, s’estrenava a França la sèrie Los que sobrevivieron (Movistar Plus+, des de dimarts, dia 17), basada en les històries reals de set dels ostatges que els terroristes de l’Estat Islàmic van utilitzar com a escut humà per negociar amb la policia.

Davant d’un projecte així sempre apareixen dubtes sobre on acaba l’homenatge a les víctimes i comença l’explotació, o si en l’intent de guarir una ferida col·lectiva l’únic que es fa és obrir forçosament les cicatrius. Però la perspectiva canvia si se sap que al darrere hi ha Jean-Xavier de Lestrade, l’antic documentalista guanyador de l’Oscar l’any 2002 per Un culpable ideal i convertit en referent del 'true crime' per The Staircase, la seva docuserie sobre l’escriptor Michael Peterson i el misteriós descobriment del cos de la seva dona als peus de l’escala titular.

Avui dia, De Lestrade és un cineasta encara millor, una mica menys manipulador amb el públic, com va deixar clar a El caso del Sambre, un acostament sobri a la història del violador del Sambre, o més ben dit, a la de la seva primera víctima, aquí anomenada Christine (una magnífica Alix Poisson). També a Los que sobrevivieron s’interessa pel destí de personatges traumatitzats més enllà dels fets fatals i les seves reverberacions immediates; els segueix amb una mirada equilibrada i matisada durant gairebé vuit anys de les seves vides.

Durant més de dues hores, aquestes set persones van compartir la por de morir en un petit passadís del Bataclan. En els dies posteriors al seu rescat, alguns, els menys, bàsicament Marie (de nou, Alix Poisson), es creuen amb la força per adoptar una certa normalitat. La majoria admet no haver abandonat encara la sala on aquella nit intentaven fer un concert d’Eagles Of Death Metal. Facin el que facin, tot els recorda aquella nit. Els persegueix l’olor de la pólvora i la sang. Els desperta el soroll de trets a mitjanit.

Un dels més afectats és Stéphane (Cédric Eeckhout), que intenta reunir la gent amb qui va viure aquelles hores tan tenses. Queda en un cafè parisenc amb el grafista i pare de família Arnaud (Benjamin Lavernhe, un dels grans del cinema francès recent) i el jove d’origen xilè David (Thomas Goldberg), que finalment s’ha decidit a sortir de la seguretat de la seva habitació. Es comparteixen les seves vides, busquen la manera de recuperar-les. Convertits en un grup de set, comencen a forjar un vincle essencial que els ajuda a aparcar, si més no per moments, els sons i les olors del Bataclan.

«Serà una sèrie de ficció, però escrita només a partir del seu record dels fets i del relat d’allò que va venir després, des de l’alliberament fins al judici el 2022», em va explicar De Lestrade sobre el projecte fa uns anys.