"Los testamentos", la seqüela de "El cuento de la criada" a Disney+: De tornada a Gilead des de la perspectiva juvenil

No ha passat ni un any des del final de El cuento de la criada i ja tenim aquí Los testamentos (Disney+, des de dimecres, dia 8), continuació basada en la seqüela literària publicada per Margaret Atwood el 2019. El veterà showrunner Bruce Miller va deixar de capitanegar la primera sèrie fa tres anys per concentrar-se en aquest nou projecte, una (re)exploració de la teocràcia patriarcal totalitària de Gilead des d’una altra perspectiva: la de la primera generació de dones que arriba a la majoria d’edat sota el règim, sense coneixements ni records concrets del món exterior.

En consonància amb la joventut de les seves heroïnes, la sèrie està impregnada d’una llum nova i es mou amb un ritme més àgil que pesat, però la foscor no triga a fer acte de presència. És l’univers beatífic, però violent on Agnes MacKenzie (Chase Infiniti, revelació de Una batalla tras otra) és educada per ignorar els seus propis desitjos i instints i convertir-se en l’esposa d’algun Comandant, com la seva madrastra Paula (Amy Seimetz) desitja d’una manera incòmoda.

Agnes encara no ha tingut la regla i encara no és elegible, a diferència de Becka (Mattea Conforti), la seva companya més estimada a l’escola d’elit dirigida per la Tía Lydia (Ann Dowd, de nou, afortunadament), que demana a la protagonista que també es faci bona amiga de Daisy (l’escocesa Lucy Halliday), una adolescent que teòricament arriba al lloc buscant una vida més devota des de la pecaminosa Toronto. Diguem «teòricament» perquè Lydia sembla saber el que fa en propiciar aquesta aliança. I no sembla precisament reforçar un projecte, Gilead, del qual va quedar desenganyada després de presenciar el comportament horripilant dels Comandants.

Fidelitat fins a cert punt

La primera sèrie va esgotar la trama original d’Atwood en la primera temporada i després va prendre vol propi. Calia fer molts canvis al llibre de 2019 (una seqüela de la primera novel·la, no de la sèrie) per encaixar amb el que s’havia explicat a televisió? «Vam haver de canviar algunes coses per qüestions pràctiques», explica Bruce Miller a El Periódico en una entrevista per videotrucada. «Necessitàvem que els nostres personatges visquessin al món de la sèrie anterior, així que vam haver de fer canvis en termes cronològics. Si haguéssim pogut, ho hauríem deixat tot igual, però era necessari».

Durant tot el procés van comptar amb la mateixa Atwood com a consultora. «Amb l’ajuda de Margaret, vam intentar ser el més fidels possible al llibre i, alhora, a la nostra sèrie. Que els personatges que havien quedat tan ben definits al final de El cuento de la criada, la sèrie, saltessin a Los testamentos amb coherència. Margaret ens animava a canviar tot el que volguéssim, però al final no va ser gaire. I no perquè fos Margaret, sinó perquè allò era narrativa de primera».