"Euphoria» torna amb sàtira, ambició visual i Rosalia com a ballarina

Moltes sèries (a priori) adolescents cometen l’error de comptar amb actors a la ratlla de la trentena (o ja ben endinsats en ella) com a estudiants d’institut. Sam Levinson, creador d'Euphoria, ha ideat una solució enginyosa per no allargar aquesta tradició dubtosa. A la molt esperada tercera temporada del fenomen d’HBO, que finalment ha arribat quatre anys després de l’anterior, els protagonistes han acabat l’institut i, fins i tot, (en algun cas) els estudis superiors, i es mouen amb incertesa dins la vintena, aquella etapa en què la vida es posa seriosa i cal decidir qui vols ser.

De la primera de qui en sabem coses és, és clar, Rue (Zendaya), aquella jove eternament sacsejada per l’addicció, l’amor i la pèrdua. «Molta gent em pregunta què he estat fent després de l’institut», diu la seva veu en off. «La veritat és que res de bo». Greument endeutada amb la traficant de drogues Laurie (Martha Kelly), va treballar per a ella durant alguns anys, utilitzada com a mula en el tràfic de fentanil i repartidora. Per aquestes coses dels negocis tèrbols, acaba treballant, una mica més tard, en un dels cinc clubs de striptease del gàngster Alamo Brown (Adewale Akinnuoye-Agbaje): el Silver Slipper, un lloc enmig del desert, però molt acolorit, on noies amb el carisma de Magick (Rosalía, en un paper de moment molt petit, però amb un moment estel·lar de ball) són menys víctimes d’un sistema misogin que reines poderoses.

Totes elles són temptacions per a Rue, tot i que no deixa de pensar en Jules (Hunter Schafer), que ha seguit els seus instints artístics i ha estudiat per perfeccionar-los. Es guanya la vida exercint de sugar baby, és a dir, deixant-se mantenir per homes més grans, sobretot el cirurgià plàstic casat interpretat per Sam Trammell. Les escenes entre tots dos semblen extretes d’una nova temporada de The girlfriend experience, l’extinta sèrie sobre la intersecció entre sexe i capitalisme basada en la pel·lícula de Soderbergh del mateix nom.

Per la seva banda, Cassie (Sydney Sweeney) i Nate (Jacob Elordi) viuen en una bombolla republicana de barri residencial. Ella està fent els seus primers passos com a model eròtica amb l’ajuda d’una criada que fa de càmera improvisada. A ell no li fa cap gràcia, però la seva futura esposa es defensa dient que només està «creant contingut». Nate dirigeix ara la constructora del seu pare (Eric Dane), cancel·lat i gairebé empresonat per les seves inclinacions sexuals, però el negoci ha resultat ser molt més complex i fràgil del que semblava. Si no fos per les postures de Cassie com a gosseta o nadó adult, potser ni hi hauria diners per a les flors d’un casament que ja és a tocar. Es desenvolupa (a la seva manera) en un tercer episodi agitat amb Ty Taylor de Vintage Trouble com a imitador de James Brown.

Qui ens falta? Malauradament, ens falta Fezco (el desaparegut Angus Cloud), tot i que el personatge continua present d’alguna manera a la trama. La noia a qui un dia va adorar, Lexi (Maude Apatow), germana petita de Cassie, treballa ara en un serial sota les ordres d’una veterana showrunner interpretada per Sharon Stone. El protagonista està representat per l’agència on treballa Maddy (Alexa Demie), exnòvia de Nate i exmillor amiga de Cassie. Per molt que aquests personatges vulguin reiniciar la seva vida i trobar autonomia, el destí els continuarà ajuntant de maneres misterioses.