El realisme màgic d’Isabel Allende retorna a la pantalla amb la sèrie "La casa de los espíritus" (Prime Video)

La casa de los espíritus, l’assalt al patriarcat capitalista llatinoamericà que va suposar el debut en la novel·la d’Isabel Allende, podia semblar necessari i urgent el 1982, però continua sent rellevant en ple 2026. «Als 70 i 80, la major part de Llatinoamèrica vivia sota una dictadura», explica la mateixa autora en una taula rodona virtual. «Les circumstàncies polítiques han canviat, però la violència, l’explotació i la discriminació continuen presents. I, per descomptat, els Estats Units han girat cap a la ultradreta, amb el seu racisme, la seva misogínia i totes aquelles coses que crèiem haver superat».

En altres paraules, l’adaptació del llibre en forma de minisèrie sembla arribar en el moment adequat, quan alguns tornen a perpetuar estereotips de gènere. Aquesta nova sèrie La casa de los espíritus (Prime Video, estrenada des de dimecres dia 29) posa especialment el focus en tres dones de tres generacions diferents: la vident Clara del Valle, la seva filla Blanca i la seva neta Alba. Coneixem primer la tercera (Rochi Hernández), que s’endinsa a la vella casa familiar per rescatar, a través de la seva àvia Clara —o del fantasma d’aquesta—, un grapat de quaderns que li permetran viatjar al passat i guiar-nos per la història de la seva família i d’aquest país anònim en camí cap al canvi social i polític. Des del principi sabem qui és la narradora, una informació que en el llibre no es revelava fins a l’epíleg.

El país on es desenvolupa la història estava clarament inspirat en Xile, però el repartiment de la sèrie és divers en nacionalitats i reivindica una identitat iberoamericana. L’espanyola Nicole Wallace i l’argentina Dolores Fonzi encarnen Clara en diferents etapes de la seva vida. El mexicà Alfonso Herrera és Esteban Trueba, casat amb Clara després d’haver sortit amb Rosa, germana gran de Clara; una altra argentina, Chiara Parravicini. Blanca, filla de Clara i Esteban, és la (ella sí) xilena Fernanda Urrejola, també ‘showrunner’ i guionista. El català Eduard Fernández és el patriarca de la família del Valle, advocat convertit en senador liberal.

Condensar cinc-centes pàgines

Condensar cinc-centes pàgines d’història en dues hores era un repte. «Calia decidir què funciona dramàticament i què funciona en la literatura», diu la productora, Francisca Alegría. Durant tot el procés, van comptar amb la benedicció d’Isabel Allende, que els va deixar retallar personatges, matar-ne algun o oblidar-ne d’altres. Segons l’escriptora, van saber captar l’essencial de la història. «Molt del que no era essencial va quedar fora, i això ha anat bé a la sèrie». Però, el que més admira és com s’ha abordat l’element del realisme màgic: «És una cosa que no sol funcionar al cinema. Sempre queda estrany. Però en aquest cas, tot és molt subtil i intel·ligent».