Crítica de "Leyendas", la sèrie sobre la lluita contra els narcotraficants de la Gran Bretanya

El guionista Neil Forsyth va sorprendre amb la ja clàssica sèrie escocesa Guilt i encara més, si és possible, amb The gold, l’aclamadíssim èxit sobre l’assalt al dipòsit de Brink’s-Mat el 1983, el robatori més gran de la història del Regne Unit. En la seva primera sèrie per a Netflix, torna a inspirar-se en una història real (i increïble) per construir un drama criminal tan intel·ligent en l’estructura narrativa com creïble en els personatges i els ambients.

La nova proposta se situa a principis dels vuitanta, quan Margaret Thatcher intenta desviar l’atenció de la crisi econòmica centrant-se en l’emergència de la narcocrisi i en la necessitat de frenar el tràfic d’heroïna. Als Estats Units hi ha tota una guerra contra les drogues, però aquí no hi ha pressupost per a això, i la lluita contra el contraban creixent d’heroïna recau en el departament de duanes. Quan el director d’Investigació, Angus Blake (Douglas Hodge), demana temps, diners, experts i llibertat operativa, només li concedeixen aquesta última. Un Steve Coogan irònic —com acostuma a ser— interpreta el seu cap d’operacions, Don Clark, encarregat de reclutar agents de duanes disposats a assumir missions encobertes… i capaços de sortir-se’n. La majoria són persones cansades de les seves vides, que busquen alguna cosa que les faci sentir vives, o bé confien en secret que aquella misteriosa proposta dels seus superiors acabi representant una millora econòmica.

Hayley Squires torna a demostrar un carisma i una naturalitat extraordinaris com a Kate, agent de la Divisió Antivici que es trasllada a Liverpool amb l’agent tributari Bailey (Alm Ameen) per fer-se passar per promotors londinencs a la recerca de projectes de regeneració urbana al nord-oest d’Anglaterra. L’altra operació transcorre dins la comunitat turca de la mateixa capital, on Guy (Tom Burke, el turmentat amant de The souvenir) iniciarà una nova i perillosa vida com a fals importador i exportador. Guy té molt a perdre —una filla i una esposa, interpretada per la magnífica Charlotte Ritchie—, però fa temps que se sent perdut dins la seva pròpia existència. Espera retrobar-se convertint-se en algú altre, adoptant una d’aquelles identitats fictícies a què fa referència el títol de la sèrie.

Episodi rere episodi, Forsyth es confirma com un dels grans guionistes actuals del drama criminal. Té una gran habilitat per construir trames, generar tensió i introduir girs inesperats. Però, alhora, sap omplir aquestes històries de personatges profundament humans i incorporar-hi l’humor amb naturalitat. Sobretot al començament, aquesta convivència entre la quotidianitat i la tensió recorda clàssics com Killing Eve o Slow horses. I pel camí, connectant més amb ZeroZeroZero, ofereix també alguna lliçó valuosa sobre la geopolítica de l’heroïna, com en el seguiment de la ruta Pakistan-Londres que obre el segon capítol al ritme d’Hallelujah dels Happy Mondays.