"El uniforme" (Filmin), la sèrie policíaca que canvia l’acció explosiva pel conflicte interior

El uniforme (Filmin) inspira confiança pel fet d’arribar de la cadena pública danesa DR, coneguda per apostar per ficcions exigents i compromeses amb la realitat del país. A més, porta el segell d’una altra garantia de qualitat: la productora Miso Film, que ja va demostrar amb The Investigation que es pot fer un true crime respectuós amb les víctimes.

La sèrie és un drama policial que no necessita grans girs argumentals, un ritme frenètic ni un excés d’escenes d’acció per mantenir tota la nostra atenció. Els seus creadors, Anders Frithiof August (The Legacy, La ruta del dinero) i Oscar Griese, més conegut com a actor, ni tan sols la consideren exactament una sèrie policíaca. Per a ells, és una història sobre una escola, sobre l’educació i sobre com el fet de vestir l’uniforme policial transforma una persona, per a bé o per a mal. Què es guanya —o què es perd— en el pas de ser un ciutadà qualsevol a convertir-se en un agent amb la potestat d’exercir la violència de manera legal?

Al començament de la sèrie seguim Sanne Hammerby (Lena Maria Christensen), antiga alumna de l’acadèmia de policia de Dinamarca, en el seu primer dia com a directora del centre. Als reptes propis del càrrec s’hi afegeix una situació personal delicada: intenta decidir si vol continuar compartint el futur amb el seu marit, Martin (Jakob Cedergren), també agent de policia. Hammerby arriba disposada a sacsejar les dinàmiques heretades i a intentar que l’opinió pública recuperi la confiança en la institució. Poc després d’assumir el càrrec, decideix acomiadar un instructor d’intervenció física convençut que els insults i les humiliacions són la millor preparació per a la duresa del carrer.

En paral·lel, la sèrie mostra l’experiència dels alumnes. Entre ells hi ha les acabades d’arribar Freja (Clara Rosager), filla d’un policia (Jacob Lohmann) que l’ha preparada tota la vida per entrar a l’acadèmia, i la seva rival inicial, Liv (Mathilde Arcel), que prové d’una família totalment contrària al cos. També hi trobem Tobias (Gustav Dyekjær Giese), estudiant de segon curs que acaba fent de policia al mateix barri on viu, mentre el seu germà petit comença a acostar-se al món del crim; i Youssef (Soheil Bavi), a punt d’acabar la formació, que es converteix en el detonant de la trama principal durant una nit fatídica. Quan intenta posar fi a una baralla en un bar que es descontrola, dispara impulsivament contra un noi de disset anys i el deixa en estat crític.

Aquest cas desencadena una greu crisi a l’acadèmia. La nova directora haurà de plantar cara a les pressions institucionals, a instructors amb un sentit de la lleialtat tan ferri que sovint deixen de banda l’autocrítica en nom del corporativisme, i també a errors personals que arriben en el pitjor moment. La vida professional s’entrellaça de manera indestriable amb la personal i la sentimental en el dia a dia d’uns personatges obligats a decidir, gairebé a cada hora, quina mena de persones volen ser.

L’encarregat de donar forma a aquests conflictes interns és Jonas Alexander Arnby, un cineasta format al costat de Lars von Trier i responsable de pel·lícules tan interessants com Cuando despierta la bestia. Arnby dirigeix tots els episodis, i tot apunta que també s’encarregarà de la segona temporada, ja anunciada per al 2028.