"Sterling Point" (Prime Video), la classe de sèrie que qualsevol estiu necessita

L’actriu i, més tard, cineasta canadenca Megan Park va fer un important gir en la seva carrera quan va passar de dirigir The fallout, un emotiu drama sobre els estranys efectes del trauma, a posar-se al capdavant d’una obra com Mi yo adulta, una comèdia emotiva i sempre reconfortant sobre una adolescent (Maisy Stella) que es troba amb la seva versió adulta durant un viatge en el temps de 3 anys.

Els qui haurien volgut quedar-se a viure en aquella pel·lícula, en aquell paisatge ple de verd i d’aigua de Muskoka Lakes, Ontario, i amb aquells personatges tan deliciosament xerraires, estan d’enhorabona: la sèrie Sterling Point (Prime Video), una proposta estival d’alt nivell de Park, és gairebé una extensió d’aquella pel·lícula; «però no era la intenció!», em diu la seva creadora entre una tímida indignació. Tanmateix, la seva explicació posterior sembla donar la raó a la meva teoria: «Amazon havia adquirit la meva pel·lícula, va quedar contenta amb el resultat i em va preguntar si estaria interessada a fer alguna cosa per a la televisió; o, per ser més concrets, per a l’espai televisiu «jove adult»».

Produïda, com The fallout, per Margot Robbie, Sterling Point ens explica la història d’Annie Jacobson (Ella Rubin, protagonista d'Until dawn), una privilegiada jove de 17 anys que ha crescut a Nova York amb el seu germà bessó (Keen Ruffalo, fill de Mark) i un pare adoptiu atent (Jay Duplass). Tot canvia per a ella quan hereta l’illa del seu misteriós avi a Muskoka, on se’n va a la recerca del seu passat o, més concretament, a reconstruir els records d’una mare que no va tenir gaire temps per conèixer. Per descomptat, també hi troba oportunitats per a l’amistat i l’amor. O per a una forma de connexió molt més inesperada.

En el repte de passar de l’hora i mitja de ficció a un total de vuit episodis, Park va comptar amb l’ajuda de Josh Schwartz i Stephanie Savage, és a dir, el creador de OC i la seva sòcia productora des del 2010, amb qui va desenvolupar Gossip girl. «Tenir-los com a co-showrunners va ser un luxe. Són els millors del drama teen, els grans experts. No hauria pogut fer això sense ells, perquè fer televisió és molt, molt diferent de fer una pel·lícula. Ells estan més que avesats a la matèria i em van ensenyar moltes coses».

De Schwartz i Savage va aprendre qüestions estructurals i com mantenir la narrativa en moviment, però Park va aconseguir imposar-hi la seva pròpia visió creativa i els seus trets diferencials. El més important, aquesta manera tan viva d’escriure els diàlegs, que fa que l’espectador se senti part d’una reunió d’amics abans que un simple observador d’una representació.