‘The shards’ (Disney+), una autoficció de Bret Easton Ellis seductorament perversa

Ara fa tres anys, el sempre cridaner novel·lista Bret Easton Ellis (American psycho, la insuperable Piga Park) es va marcar una de les novel·les més ben rebudes de la seva carrera amb The shards (Les destrosses), autoficció sobre un estudiant d’institut privat, Bret Easton Ellis, que a l’estiu de 1981 afronta els seus primers passos com a escriptor i, pitjor encara, l’amenaça d’un assassí en sèrie, el pa de cada dia a Los Angeles dels 80. Una novel·la que, després del seu èxit, ha convertit en sèrie amb la unió de Ryan Murphy a la direcció.

En aquest thriller juvenil de sis episodis que es pot veure a Disney+, Igby Rigney (habitual de Mike Flanagan) interpreta a -una versió de- Bret Easton Ellis en el seu darrer any a la prestigiosa Buckley School. Tot a la seva vida té glamur, des dels cotxes que condueix fins als amics amb qui va al cinema, visita botigues de discos i assisteix a festes tòxiques. Thom Wright (Graham Campbell) i Susan Reynolds (Kaia Gerber) formen la parella més popular de l’institut, d’allò més rica i atractiva. Quan ens endinsem en la seva vida privada (o prohibida), descobrim que en Bret està embolicat amb el conegut fumeta Matt Kellner (Owen Painter), però, de portes enfora, surt amb la rica i famosa Deborah Schaffer (la cantant pop Hayes Warner), filla de l’alcohòlica Liz (Evan Rachel Wood) i el productor de cinema Terry (Wes Bentley); tot i que a la vida real Ellis va sortir amb Julie Foreman, filla de John Foreman, productor de Dos homes i un destí. Terry Schaffer mostra interès per la novel·la que Bret està escrivint, és a dir, Menys que zero, convertida realment en pel·lícula l’any 1987 (Cop al somni americà) amb Jon Avnet i Jordan Kerner (que no Foreman) a la producció.

La seva vida es posa encara més cap per avall amb l’arribada d’un nou estudiant, el seductor Robert Mallory (Homer Gere, fill de Richard Gere, encara que s’assembli més a Tom Cruise), a qui creu que va veure un any enrere durant una projecció de La resplendor. La seva aparició coincideix amb una temporada de terror i crim, és a dir, els abusos de l’assassí en sèrie conegut com «El Arrastrero». Al qui, damunt de tot, una secta autodenominada Els Genets del Més Enllà està imitant els hàbits. Uns fets ben insans estan a punt de succeir.

Fins i tot els més incondicionals de Guadagnino i Borgli coincidiran a dir que la unió d’Ellis amb Ryan Murphy, aquí també director, resulta bastant apropiada. Està bé veure a aquest últim tornar a l’institut, entorn del qual va aplicar fines (o no tant) capes de sàtira a la seva revelació amb Popular i, més endavant, amb el fenomen Glee. És un creador, a més, familiaritzat amb els retrats de joventuts decadents a Los Angeles dels 80: recordem Monstres: La història de Lyle i Erik Menéndez. Com a l’antologia Feud, es diverteix explorant el costat fosc de personatges reals de la indústria. De fet, en el segon capítol fa acte d’aparició (ficcional) el productor Allan Carr (Grease), del qual Terry Schaffer destaca la seva afició als gigolós i la cocaïna.