‘El patíbul’ (Filmin): un drama d’època fresc sobre un frau financer del segle XVIII

Coneixem al cineasta Shane Meadows, sobretot, per les seves exploracions de la vida de classe obrera en la zona central d’Anglaterra durant els 80 i 90. Més en concret, és recordat com a artífex de la franquícia This is England, que va començar com una pel·lícula sobre la subcultura skinhead de 1983 (ell mateix es va unir a ella amb 12 anys) i va donar peu a tres seqüeles en forma de sèrie, cadascuna situada en un moment diferent del thatcherisme, totes coescritas per Meadows amb Jack Thorne (Adolescència), com també la celebrada minisèrie The virtues, en la qual el director va exorcitzar la seva experiència com a víctima d’abusos sexuals en la infància.

En la seva primera sèrie per a la BBC, recuperada per Filmin tres anys després de la seva estrena original, Meadows surt (relativament) de l‘«escriu sobre el que coneixes» per recordar un important cas de frau financer a l’Anglaterra del segle XVIII, al començament de la revolució industrial. O els prolegòmens d’aquest: El patíbul és una mena de preqüela del llibre de Benjamin Myers de 2017 sobre els falsificadors del poble de Cragg Val (Calderdale, West Yorkshire), que, sota el lideratge de l’esmunyedís David Hartley (Michael Socha, habitual de Meadows, en la sèrie), van aconseguir desestabilitzar l’economia britànica amb les seves hàbils recreacions de guinees a partir del rebaix de monedes reals.

Una comunitat desesperada

En el misteriós preàmbul d’aquest preàmbul, veiem a Hartley arrossegant-se pels erms de Yorkshire després d’haver rebut una punyalada, carregant penosament amb una bossa que oculta el seu futur i el dels seus. Torna a casa després de set anys d’activitat criminal a Birmingham. Homes cérvol l’acompanyen en la seva travessia, en un gir folk horror que no podia esperar-se de Meadows. En arribar es troba el seu pare en una caixa. La seva cunyada Gwen (Charlotte Ockelton) li recrimina que no hagi estat allà en els moments difícils i que no arribés a casar-se amb Grace (Sophie McShera), germana de la mateixa Gwen.

Tant els Hartley com la resta de la comunitat han viscut dies millors. La producció tèxtil, motor econòmic del poble, s’ha començat a mecanitzar. Les cases de teixidors són substituïdes per les grans fàbriques. En aquest context de desesperació, Hartley i alguns aliats, Grace inclosa, no tenen massa problemes per a convèncer a tothom, ferrers, prostitutes i pispes, d’aportar les seves poques monedes o habilitats a un projecte criminal amb tints d’una venjança moral.

En un primer moment, pot sorprendre que una sèrie de Meadows es desenvolupi el 1760, o llisqui a vegades per unes terres psicodèliques en les quals importa molt la banda sonora original dels suecs Goat. Però, en realitat, aquesta sèrie encaixa a la perfecció en la seva filmografia. Del que ens parla l’autor és, una altra vegada, d’una comunitat de classe obrera, només que de gairebé 300 anys enrere. Els diàlegs irradien novament naturalitat i espontaneïtat. És el resultat d’un mètode de treball en què els actors habiten els seus personatges durant mesos i tenen permís per improvisar durant el rodatge.

Tot a El patíbul respira veritat, sobretot, potser, els corrents d’amor que flueixen inevitablement entre uns David i Grace que es fan els durs, però que tots dos saben als braços de qui acabaran. El primer sembla condemnat a trepitjar el lloc titular, però, en aquests moments, encara es permet somiar a guanyar, animat pel més loquaç dels homes cérvol i disposat a recuperar el temps perdut.