'Bola de drac', 'Aquí no hay quien viva' i 'Friends' triomfen a les plataformes: per què ens agraden tant les sèries mítiques?

La popular sèrie japonesa 'Bola de drac', estrenada a Catalunya fa 30 anys, va tornar a la televisió catalana de la mà de la plataforma 3Cat el passat mes de novembre. Des de la reestrena, la ficció d'Akira Toriyama ha superat les 100.000 reproduccions de mitjana al dia, segons dades facilitades per la corporació. A la mateixa plataforma, 'El cor de la ciutat', estrenada el 2000 i emesa a TV3 durant 10 temporades en horari de sobretaula, va sumar gairebé 290.000 reproduccions durant el mes de novembre, 'Plats Bruts', del 1999, en va anotar més de 170.000, 'La Riera', del 2010, en va sumar més de 165.000 visualitzacions, i 'Merlí', del 2015, més de 130.000.

Aquest boom per rememorar les produccions més mítiques és un fenomen que està passant a tot el món. El mes d'abril passat va arribar a Netflix 'Sexe a Nova York', estrenada el 1998, i es va colar a la llista de les sèries més vistes de la plataforma a Espanya. També és usual trobar 'Friends' al rànquing de Max o veure 'La que se avecina' o 'Aquí no hay quien viva' entre les produccions més vistes de Prime Video. De fet, segons el Baròmetre OTT Multidispositiu, el contingut més consumit a totes les plataformes de 'streaming' durant el mes d'octubre va ser la sèrie emesa a Antena 3 entre el 2003 i el 2006.

Als Estats Units, les grans plataformes estan pagant fortunes per comprar sèries clàssiques que van triomfar a la televisió, com 'Friends' o 'The Office', perquè els usuaris les vol tornar a veure. "Quan la gent se sent còmoda amb una sèrie no té problema a repetir els capítols anteriors perquè la sent familiar. Aquest producte és de consum més fàcil que un de nou, que et fa més mandra. A més, ja té el màrqueting fet", apunta Joan M. Corbella, professor del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Nostàlgia i confort

Darrere d'aquest apogeu es troba només la nostàlgia? "També hi ha un tema de confort. Arribes a casa teva cansat i no et vols posar a buscar una cosa nova. Si et poses una sèrie nova molt bona hi ha un esforç intel·lectual de comprensió", explica Corbella. En canvi, tornar a mirar un capítol de Plats Bruts, “té una recompensa diferent”. "Saps que t'ho passaràs bé perquè ja saps que t'agrada i no has de parar gaire atenció. En un món amb tants estímuls, tenir una finestra més tranquil·la és gratificant", valora l'acadèmic.

La gran majoria d'aquestes grans produccions d'èxit tenen una llarga capitulació. Aquesta "fatiga" per l'elecció dels continguts, segons Cristina Villà, directora d'innovació, investigació i estratègia digital de 3Cat, fa que els grans clàssics es converteixin en "un valor segur" i una "solució de continuïtat en el consum" sense haver de triar noves produccions per veure constantment. "Sèries com 'El cor de la ciutat' (amb 1906 episodis), 'La Riera' (amb 1534) i 'Ventdelplà' (amb 365) sumen molt de consum perquè una vegada t'atrapen pots veure capítols i capítols", considera Villà.

També hi ha un efecte generacional darrere aquest fenomen. A mesura que s'incorporen noves franges d'edat al consum de plataformes, descobreixen produccions de valor que no havien consumit, com ara 'Plats Bruts', 'Merlí' i 'Polseres vermelles', en el cas de 3Cat, o 'Friends', 'Sexe a Nova York' i 'The Office', en l'àmbit internacional. "Són sèries de gran qualitat que van atrapar tota una generació i que ara incorporen públic nou que no les havia vist perquè encara no tenien edat de fer-ho", assegura la responsable de la corporació.

Saturació de continguts

De la mateixa manera, les plataformes estan arribant a un punt de saturació dels continguts. "La gent no pot sentir el ritme que porten. T'ofereixen quatre o cinc estrenes a la setmana i és impossible seguir-los", analitza Corbella. "Hem arribat a tenir fins a 600 estrenes a l'any entre totes les plataformes -segons dades d'Ampere Analysis el 2022-, però això ja s'està estabilitzant", explica el professor de la UPF. En concret, la producció de ficció als Estats Units va caure un 24% el 2023, fins a assolir un total de 481 sèries. Per exemple, Netflix va passar d'estrenar 107 produccions el 2022 a 68 el 2023. "No és tant que estiguin reduint l'import que inverteixen en els continguts, sinó que estan baixant el nombre d'estrenes a l'any", afegeix. Les plataformes ja no aposten tant per la quantitat, que sembla que està tocant sostre, sinó per la qualitat.

Netflix va pagar 500 milions de dòlars per adquirir els drets globals de Seinfeld el 2019. "Són molts diners, però saben que una part del públic valora aquestes obres clàssiques", analitza Corbella. Així mateix, aquest any Max va vendre els drets de 'Sexe a Nova York' al gegant vermell de l''streaming', és a dir, al seu major competidor al mercat. "Totes les plataformes estan començant a vendre els continguts perquè és l'única manera que tenen de recuperar els diners que han invertit en producció original", analitza el professor. En temps difícils i amb la por que la bombolla de l'streaming exploti, no importen els rivals, i les sèries mítiques són una aposta segura.