Es pot explicar la problemàtica dels refugiats a través d´una cantata? Els responsables de l´Escola de Música d´Artés així ho van creure. I van posar fil a l´agulla. El resultat és 'El món és prou gran', una cantata de creació pròpia, amb música de David Martell i text de Carles Suero i Lluís Forcada, que s´estrena dissabte a la sala Dos de Gener d'Artés a les 20.30h. A escena, 200 alumnes, 14 músics (professors del centre) i 6 actors, també estudiants de l´Escola de Música d´Artés. La setmana que ve, el dia 22, l´exporten al Kursaal en dues sessions. I si hi ha beneficis seran per a Oxfam Intermón. Tot té la seva explicació.

El març del 2016, els professors artesencs Carles Suero i Lluís Forcada, pares d´alumnes i exalumnes del centre, van començar el procés de creació del text d´El món és prou gran'; l´estiu de l´any passat, el compositor i professor de l´escola artesenca David Martell feia sonar les primeres notes. I des del primer dia d´escola, el 12 de setembre, quan els nens i nenes van tornar a les classes, la cantata i el periple dels refugiats ha sobrevolat les activitats dels estudiants al llarg d´aquest curs.

No era fàcil posar-s´hi, explica Pilar Canellas, directora del centre. «El tema dels refugiats és delicat i s´allunyava del que fins ara havíem treballat amb els nens, cantates de temàtiques on predominava la fantasia. Però la problemàtica dels refugiats és real i volíem tractar-la amb rigor». Per saber-ne més, per construir-la, van contactar amb persones que havien viscut de prop aquesta realitat. Com Francesc Mateu, director d´Oxfam Intermón, i Alguer Miquel, cantant de Txarango. El grup va visitar els camps de refugiats d´Idomeni, el 2016, i el darrer disc del grup té la col·laboració dels alumnes de primer nivell elemental de l´escola artesenca. A més, Miquel i Mateu van visitar el centre el mes de març per compartir les seves experiències amb els alumnes. I l´escola va participar en la campanya «Volem acollir», estrenant la cançó que dóna nom a la cantata.

El resultat final, subratlla Canellas, és una obra «creada des de la perspectiva dels nens. Seriosa però fugint del dramatisme». La música, subratlla David Martell, «no s´atura, les 12 cançons expliquen la història». Martell ha creat una música que «barreja de molts estils, amb tocs ètnics àrabs i africans, lírics i orquestrals». Per a Canellas i Martell, amb aquesta cantata «hem portat el fet musical un pas més enllà: no es pot ignorar la realitat i la música és un vehicle ideal per trencar barreres».