Després de captivar el públic amb el jazz seductor de Chicago i l´energia de Brillantina, el grup de teatre musical Anem de Canto de Sant Joan de Vilatorrada presenta, dissabte a 2/4 de 9 del vespre, i diumenge a les 6 de la tarda a la sala Cal Gallifa, el seu tercer projecte, Cop de rock. És un espectacle que ret homenatge a les bandes mítiques que van fer possible el sorgiment del rock català a principi dels anys 90, com Sau, Lax´n´busto, Gossos, Sopa de Cabra, Brams i Els Pets, entre altres.

Una trentena de persones ajuden a fer possible el musical. Entre elles, hi ha 18 actors que tenen una edat compresa entre 16 i 24 anys. «Com que són tan joves, molts no van viure l´època d´esplendor del rock català i no havien sentit parlar del musical. Per Nadal el van emetre per Tv3, els hi va encantar, i ho vam tirar endavant», explica la directora, Gemma Ribalta.

La santjoanenca de trenta anys destaca la força que han aconseguit manifestar els actors en aquest musical. «És impressionant veure com són capaços de transmetre tota l´energia que es va viure en aquells anys. Han donat una empenta a l´esperit rocker independentista defensor de Catalunya i del Barça».

Segons Ribalta, el musical conserva l´essència de Cop de rock. La modificació més exagerada que han introduït és el personatge de la Berta, que en el muntatge original passa en un segon pla i ara agafa més protagonisme. El paper de la Berta l´han afegit a la banda de Cop de rock i s´encarrega del teclat i dels coros.

Debut en català

Chicago i Brillantina l´havien representat en castellà i Cop de rock és el primer musical que elaboren en català. «Des de l´organització teníem clar que ja tocava que féssim un musical en català». Tot i això tenien alguna reticència. «Hi ha molta gent castellanoparlant i ens feia por no tenir públic, però provarem sort, a veure què passa».

Ribalta dirigeix un projecte que pretén formar actors amateurs, però sempre amb el musical com a model d´expressió. Ella és una amant d´aquest gènere i considera que és la disciplina més completa que existeix. «Combina el cant, la interpretació i la dansa, i si es treballa bé el públic ho agraeix moltíssim. Jo sóc molt fan dels musicals, una friki».