És probable que el nom de Ringling Brothers and Barnum & Bailey Circus no ens soni gens a la majoria de mortals, però per als amants del circ ha esdevingut tota una institució. Dissolt precisament aquest any 2017 a causa de la poca afluència de públic i de les constants batalles legals envers les associacions animalistes, aquest circ ha tingut gairebé un segle i mig d´història, des que el seu fundador, l´empresari P. T. Barnum, el concebés l´any 1871 com l´espectacle més important que es podia veure a la Terra.

El gran showman s´erigeix en una relat biogràfic al voltant d´aquest home de negocis, que, en el moment que la seva empresa se´n va a orris, decideix embarcar-se en un projecte colossal: crear un gran i sorprenent espectacle circense.

Per això, en aquesta mena d´invent que avui anomenem show business, el protagonista buscarà artistes únics, des de nans a dones barbudes, passant per equilibristes i tota classe d´espectacles imaginaris. Amb el lema sempre present que per fer alguna cosa nova cal fer alguna cosa poc convencional, Barnum va assolir un èxit rotund que li va permetre, entre altres coses, comprar un tren amb el qual el seu espectacle viatjava pels Estats Units.

A l´hora de concebre aquest relat, el debutant Michael Gracey ha optat per fugir del que podria considerar-se una pel·lícula biogràfica, per, en canvi, convidar l´espectador a presenciar un film farcit de números musicals i amb una estètica que no amaga les seves influències del Moulin Rouge de Baz Luhrmann. Film que tot i tenir en el seu repartiment artístic noms com els de Michelle Williams, Zac Efron o Rebecca Ferguson, El gran showman deu sobretot la seva raó de ser al seu actor principal, Hugh Jackman, el qual es va implicar des del primer moment en aspectes com els de la producció i la pròpia construcció del relat.