Pele Bernial (Mollet del Vallès, 1981) és fill de músic i ha estat lligat a la música des que va néixer. Va començar de ben petit en el cant coral i al Conservatori de Música de Granollers. Va passar per L´Aula de jazz i música moderna del Liceu i va formar part de diverses formacions. Va estar vivint i treballant a Escòcia, on va actuar en diverses sales de concerts i al Festival de Teatre d´Edimburg. L´agost del 2015 va cursar estudis de composició i producció a l´Institute of Contemporary Music Performance de Londres. La seva estada a la Gran Bretranya esdevé la font d´inspiració del projecte Pele Macleod, que ha cristal·litzat amb el disc Veritat tossuda. Produït pel mateix músic i mesclat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, hi predomina el pop d´aire britànic, i també altres estils com el funk rock, el folk o el dixieland.

Amb aquest bagatge, Pele Bernial, acompanyat per Gerard Alonso al piano, debuta avui a Manresa, al cafè-teatre Voilà! Hi presentarà el disc, que va sortir el gener passat. Està content de la rebuda que ha tingut el projecte, que integra una banda formada per cinc músics. «Hem tingut la sort de fer, com a mínim, un concert al mes i la cançó Vora el mar ha tingut molt èxit», apunta. Va ser el número 5 del rànquing de la cançó d´estiu de la revista Enderrock. Amb una musicalitat folk, amb mandolina i acordió, parla de Vilassar i la nit de Sant Joan, de com el 2012 va conèixer la seva xicota. Arran d´escoltar-la a la ràdio, l´escola La Presentació de Vilassar va posar-se en contacte amb el grup i van fer-ne un videoclip amb els alumnes, enregistrat en directe. «Va ser molt autèntic, i vam haver de fer poques preses», explica. Se´n comptabilitzen prop de 8.000 visualitzacions a YouTube.

Veritat tossuda beu de les experiències de Pele Bernial a Escòcia: «tot el que explica el disc és veritat, m´ha passat a mi o algú altre proper i m´ho he fet meu. Quan escric una cançó no penso en l´estil, només em poso al piano o amb la guitarra i l´arranjo com surt». La clau del pany és una peça animada per arrencar el disc; Taverna escocesa és la que fa més referència a la seva estada a l´illa britànica; Joc de dos parla de la parella i el Lligram triat és el de l´amistat; Gran retorn (que també té una versió despullada amb només piano, violoncel i veu) explica com fer-se gran i fort i Veritat tossuda «és adequada per a aquests dies, però el disc no és gens reivindicatiu». Completa el disc El galant del cabaret, una cançó composta amb un piano de final dels anys 20 i que té una sonoritat de l´època. Va trobar un piano al Camp Nou en la 63a edició del concurs Maria Canals i va guanyar en la seva categoria. El premi va ser tocar al Palau de la Música i aviat en sortirà un videoclip amb tota la banda. Ara per Nadal ha publicat Nadal per sempre (amb tu). «Em venia de gust fer una nadala i ha tingut molt bona acceptació. També vull treure una cançó per Sant Jordi».