Explica la llegenda que Martí Luter el 1510, mentre passejava per un bosc proper a Riga, va quedar admirat per la llum de la lluna reflectida en les branques d'un avet i va arrencar un petit exemplar d'aquest arbre per regalar-lo als seus fills: d'aquí va néixer, segons els letons, l'arbre de Nadal com a idea de cristianitzar la vella tradició pagana del Yule, símbol del sol en les cultures septentrionals d'Europa, amb la qual s'invocava l'astre diürn en el solstici d'hivern.

Actualment se simbolitza amb un monument a manera de rajola davant de l'Ajuntament de la ciutat, on, segons els escrits, es va aixecar el primer fa poc més de mig mil·lenni.

Assentada al costat del riu Daugava, en un racó del golf de Riga i banyada també pel Bàltic, hi ha la capital letona, que s'ha convertit en una de les poblacions més dinàmiques de la zona.

El centre històric, decorat amb les esveltes torres de la catedral de Sant Pere i de la catedral protestant, alberga una riquesa excepcional i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1997. El país ha estat envaït successivament per polonesos, suecs, alemanys i russos, i cadascun dels pobles ha deixat rastres al seu pas. Un reflex de la convulsa història europea dels últims segles i que li atorga una riquesa multicultural que el país s'esforça per mantenir mentre lluita dia a dia per conservar la seva identitat tantes vegades amenaçada, especialment per la important presència d'una minoria russa, el 30%, a Riga.Segona Guerra Mundial

Renéixer i reinventar-se, aquest és el senyal d'identitat de la ciutat que, malgrat tots els conflictes i transformacions, no vol oblidar els seus orígens. És el cas dels seus carrers empedrats, l'església de Santiago, la Torre de la Pólvora o la gremial Casa dels Caps Negres. La plaça de l'Ajuntament -en la qual es troba l’esmentat monument a l'arbre de Nadal- és el cor de l’urbs, molt volguda pels seus veïns perquè va ser completament arrasada per les bombes de la Segona Guerra Mundial.

A prop es troba el Museu de l'Ocupació, en el qual s'explica la història recent de la ciutat, des de la invasió nazi fins a la fèrula soviètica, que va acabar el 1991 amb la caiguda de la URSS.

Però, malgrat tantes invasions, la ciutat ha viscut temps millors. El segle XVII va arribar a ser etiquetada com la petita París del Bàltic. A aquesta època correspon el barri modernista, aixecat més enllà dels jardins i canals que van créixer després dels murs medievals. Mig miler d'edificis icònics i àmplies avingudes s'aixequen darrere el Palau de l'Òpera. Tot això per mitjà de Mikhail Eisenstein, artífex de la principal mostra d'edificis Art Nouveau d'Europa.

Encara que, sens dubte, un dels seus atractius referents és el Mercat Central. Segons fonts oficials, entre turistes i habitants de la capital letona, cada dia més de 80.000 persones visiten aquest lloc tan emblemàtic.

Situat a la riba de l'ample riu Daugava, a escassos metres del nucli antic, és un dels més grans d'Europa. A més, no solament resulta una experiència única des del punt de vista gastronòmic, sinó també des de l’històric i arquitectònic. Els pavellons del mercat, que combinen l'estil neoclàssic i l’art déco, són cinc dels nou hangars Zeppelin que queden al món i durant la Primera Guerra Mundial van ser utilitzats per les forces aèries alemanyes.‘Kvas’

Té 3.000 punts de venda, que estan repartits en uns 72.300 metres quadrats de superfície que hipnotitzen els veïns i turistes. Allà es pot comprar i degustar una àmplia llista de productes autòctons del petit país: pollastre i peixos fumats, delícies de carn, pans de sègol, mel, mató dolç, formatges, maduixes, gerds, nabius, tomàquets, cogombres… o kvas, una beguda alcohòlica fermentada molt suau i popular a Rússia i l’Europa de l'Est. Una explosió de colors, veus, aromes i sabors per al gaudi de tot tipus de paladars. Nasdrovia!