Mishima torna a Manresa. Ho farà aquest dissabte, a la sala Stroika, per presentar el seu últim disc, Ara i res, publicat el maig passat. És el seu treball més pop. Però sobretot el més lliure.

Nou disc i concert a Manresa.

Sí, és una ciutat sorprenentment musical per a nosaltres. Crec que hem actuat a totes les sales i des del principi de la nostra trajectòria. Sempre hem trobat aliats de diferents generacions. Fins i tot havíem tingut un mànager de Manresa!

Ara i res és un títol ambivalent, manllevat d´un poema de Vinyoli. Per què?

Aquí rau el valor del poeta. Acceptes l´expressió com a frase feta i et fa adonar que no ho és. Què vol dir? És meravellós, et reconcilia amb el llenguatge. Crec que Ara i res s´adiu amb l´estat d´ànim que transmet el to de l´àlbum i amb el moment vital. Et sents viu però ja no persegueixes les mateixes pastanagues que abans. Mishima ha passat per una etapa de creixement, amb moltes ambicions; ara estem en una altra fase de la nostra carrera, no tenim urgències però tenim altres motivacions. Algú podria dir que és un moment més avorrit. O al revés, perquè hem deixat enrere imperatius i deutes.

Això és l´edat?

Crec que cada disc parla de fer-se gran en la mesura que les cançons s´empelten dels teus canvis vitals i escrius sobre el pas del temps, de com estan de lluny o a prop els teus somnis. És una reflexió més general del moment de Mishima i del meu personal. No acabo de saber-ne del tot el significat.

Aquesta és la gràcia?

Segurament. L´art és manipular formes. Manipulem sons, lletres i paraules. És el que ens agrada. Després arriben les interpretacions. Les nostres i les vostres.

Diu que sempre ha estat víctima de la seva necessitat d´expressar-se però que ara mateix també pot jugar. És perquè ha deixat enrere les urgències?

Sí. Personalment i com a banda, quan comences a fer discos vols tocar en aquell festival o en aquella sala, i ni t´imagines quin serà el sostre. Amb el pas del temps, la realitat et diu què podra ser i què no. La vida és plena de 155 (riu). Llavors busques altres alternatives. El camp que ens ha dibuixat la realitat ens sembla bé i prou interessant per seguir jugant.

Diuen que Mishima fa rock amb lletres. M´interpreta el significat?

(Riu). Sí, ens ho han dit els crítics. És la nostra peculiaritat. Venim de la tradició del rock, de les guitarres elèctriques, de jugar amb la contundència sonora, però també ens inserim en la tradició, folk, on el focus se situa en les lletres. Havien estat mercats molt diferents però des dels anys 90 aquestes dues tradicions s´han unit bastant. I nosaltres bevem de totes dues.

I Ara i res continua desvestint el so iniciat a L´ànsia que cura.

Sí. No volem renunciar a la contundència del so però necessitem que la gent entengui les nostes lletres.

Per a qui és Mishima?

Per a tothom a qui interessa la gent. Jo em considero així. Tots intentem que no ens limitin i no és feina meva limitar-me. Ens adrecem a tots els públics, jo faig cançons per a tothom. Però sóc conscient que tinc la veu que tinc, que som els músics que som i que cantem en català. I arribem on arriba. La realitat ja s´encarrega de desmentir l´ambició.