Deixant de banda la influent figura de Guillermo del Toro, el cinema de terror que es fa dins l'àmbit del panorama llatinoamericà abasta molts països i cineastes. Un d'aquests països (Uruguai) i d'aquests cineastes (Gustavo Hernández) ens en donen bona mostra amb No dormirás, film que va obtenir al darrer Festival de Màlaga els premis a la millor fotografia i el millor muntatge.

Hernández no és un director novell ni neòfit en el gènere del terror: el seu primer film, La casa muda (2010), ja va participar al festival de Sitges, i més enllà d'una sèrie anomenada Adicciones (2011) realitzada per a la televisió del seu país, Dios local (2014), el seu darrer títol fins ara, fou fins i tot seleccionat per la quinzena de realitzadors del Festival de Canes.

A No dormirás, Hernández continua mostrant la seva passió pel gènere fantàstic tot ubicant l'espectador en un hospital psiquiàtric abandonat i on un grup de teatre amateur experimentarà amb l'insomni per preparar el muntatge de la seva nova obra. Amb el pas dels dies sense dormir, arriben nous llindars de percepció que els enfronten a les diverses energies i històries ocultes que s'amaguen en aquest hospital.

Tot plegat sembla estar més o menys sota control fins al moment en què apareix la Bianca, una jove promesa que s'incorpora a l'elenc artístic i competeix pel paper principal. Aleshores, tant la protagonista com la resta de personatges hauran de sobreviure no només a la intensitat de la feina, sinó també a una força desconeguda que els empenyerà a un tràgic desenllaç.

No dormirás té entre les intèrprets protagonistes Belén Rueda (que ja ha esdevingut una mena d'icona dins del gènere fantàstic i de terror) i Eva de Dominici, actriu argentina força popular al seu país.