«Hereditary» s´està estrenant arreu del món amb l´aval d´unes crítiques excel·lents que la beneeixen com una de les pel·lícules més terrorífiques dels darrers anys. I segur que hi haurà qui en traurà ferro, però el cert és que es tracta d´un dels films del gènere que millor explora el caràcter subliminal de les pors domèstiques.

A «Hereditary» no hi ha grans efectes visuals ni ensurts a l´ús: el seu terror emana d´allò que ens espanta irracionalment, d´aquelles parts de nosaltres que ens inquieten i del pànic que els nostres traumes siguin de transmissió genètica. De tot això, i també de crear suspens en ambients opressius, va aquets film d´Ari Aster, que no està fent altra cosa que certificar el gran moment de forma que viu el gènere. Després de molts anys convertit en una mena de plaer culpable per a minories (quan en realitat era l´estil de relat que parlava més i millor de les profundes transformacions del món), el cinema de terror ha aconseguit finalment ser reconegut com la revolució creativa que és.

Al llarg de dues hores, durada que mai va en contra del ritme de la història, Aster explica la vida d´una família que s´ha d´adaptar a la pèrdua sobtada de la seva matriarca. Mentre es fan a la idea que els racons de la casa ja no seran mai més els mateixos, la filla de la difunta comença a percebre uns misteriosos esdeveniments que tenen a veure amb els traumes no superats del seu passat. Una amenaça que també afectarà els seus fills i que els porten a creuar tots els límits de la raó. Plena d´imatges esgarrifoses i apunts molt malèvols sobre les pors compartides (això no va només d´una família: va d´Amèrica), Hereditary també destaca per un magnífic repartiment que inclou Toni Collette, Gabriel Byrne, Alex Wolff, Milly Shapiro, Mallory Bechtel i Ann Dowd, una de les protagonistes de la sèrie The Handmaid´s Tale.