A la cançó Entre els dits , que es titula com el seu primer disc (2015), la cantautora Anaïs Vila (Santpedor, 1988) hi va incloure «una cita secreta en referència a dos discos de la Clara [Peya]. Va ser abans de conèixer-la, quan ja escoltava molt la seva música». A Entre els dits , la santpedorenca diu «se'ns acumulen els silencis i els sorolls», en referència als treballs Tot aquest silenci (2012) i Tot aquest soroll (2013) de la pianista i compositora. Quan totes dues van començar a preparar la col·laboració inèdita que els ha encar-regat el festival Elles de Sant Iscle, i que posaran en escena demà (21.30 h), «ja li vaig dir a la Clara que feia molt de temps que no tocava Entre els dits , però que és una cançó que havíem de fer, perquè feia referència a ella i em venia molt de gust», explica la cantautora.

La col·laboració entre Vila i Peya, que té arrels igualadines, es va començar a gestar quan el festival Elles, que arriba a la seva cinquena edició, va voler incloure en la programació l'artista bagenca, però amb un repertori diferent, tenint en compte que darrerament ja ha fet diversos concerts al territori presentant el seu segon disc, Fosc, cançons per veure-hi clar (2017). Vila va pensar en demanar la col·laboració de la pianista i cantant, amb la qual ja havia gravat en acústic el tema Em perdo , que tanca el segon disc com a bonus track . «Jo soc molt fan de la Clara, i a ella, que ja ha tocat a l'Elles, li va semblar genial la idea», explica la santpedorenca.

La proposta es basa en la idea de compartir els respectius repertoris: «Jo posaré veu a algunes de les cançons de la Clara i ella m'acompanyarà al piano en les meves. No hi ha més misteri». Han fet el repertori en comú, a partir d'una llista de Vila amb aquelles amb què se sentia més còmoda i li agradaven més i en funció del que li venia més de gust a Clara Peya (Palafrugell, 1986), que, amb set discos ja al mercat, ha tibat sobretot dels dos últims Mimulus (2015) i Oceanes (2017). El primer dia d'assaig, a casa de Peya a Barcelona, «vam acabar de decidir el repertori, i crec que el que hem triat ens agrada a les dues». Com que tenen un calendari força atapeït, no han pogut assajar gaire, i per això la santpedorenca aventura que serà un concert «molt fresc». I afegeix: «Ens assemblem a l'hora d'expressar les emocions, però la Clara, amb una trajectòria molt llarga, té una manera molt pròpia de tocar el piano que fa servir a l'hora de compondre».

I hi ha hagut peticions per totes dues bandes: Vila ha demanat cantar M'és igual si avui plou , de Tot aquest soroll , «una cançó que representa molt la Clara»; i la pianista va demanar afegir a la llista Com qui deserta , d' Entre els dits .