La sequera escènica de vuit anys de La Fura dels Baus al Bages es va acabar el 31 de maig i l'1 de juny del 1996 a Cabrianes. La companyia moianesa preestrenava en dues fucions Hubris, el que després es va anomenar Manes, i que, ja llavors, volia significar un retorn als orígens escènics de la companyia més transgressora del país. I si La Fura d'abans dels 90 era encara més salvatge que la que es va poder veure a Cabrianes, el cert és que un espectacle de La Fura, fa vint anys i ara, du a l'ADN la paraula provocació. Refús? Sorpresa? Interrogants? El que vulguin. Tot excepte indiferència.
Ara fa 22 anys, un miler de persones van veure el part d' Hubris al pavelló de Cabrianes: ous, pneumàtics, fusta, aigua, carn, un pollastre mort, nus humans, gallines... una «vomitada» d'imatges i de sensacions en una cerimònia col·lectiva en un pavelló fosc on els actors tocaven el públic. Llavors, com ara, l'espectador era part indispensable del muntatge. El món d' Hubris/Manes parla dels instints bàsics: néixer, viure, morir, menjar, i de la relativitat amb què els afrontem: depèn de la càrrega cultural i de la careta de civilització que portem a sobre. Del vell Manes, La Fura va fer 247 bolos, i amb el nou Manes (actors diferents, idèntic en l'essència) voldrien tornar a rodar pel món. I anar, novament i dues dècades després, a l'origen d'un llenguatge escènic amb marca pròpia. L'Anònima els espera.
