«Més que un espectacle, una experiència». Així descriu la barcelonina Àgata Tantiñá, assistent de direcció de La Fura (i filla del fundador de la companyia i director de l'espectacle, Pere Tantiñá), la recreació de Manes, una de les produccions teatrals més populars que la companyia moianesa La Fura dels Baus va estrenar l'any 1996 a Cabrianes i que va exportar amb 250 actuacions arreu del món. Manes arriba a l'Anònima de Manresa amb l'objectiu de submergir l'espectador en la seva naturalesa més animal utilitzant el llenguatge furer. «Treballant des de l'instint animal, Manes no busca tant una reflexió i una filosofia, sinó l'acció i l'expressió màxima d'humanitat», remarca Tantiñá.
El muntatge, que es va reestrenar la setmana passada a l'Escala, endinsa l'espectador en el que la mateixa Fura descriu com «un espectacle públic de fets privats», ja que prenent com a punt de partida la diversitat cultural -inspirant-se en cultures com l'oriental, la sud-americana i l'africana- tracta sense filtres ni embuts instints supraculturals, universals i inherents a tots els éssers humans: el naixement, la mort, el sexe i el menjar. Per fer-ho utilitza l'inquietant estètica furera, que, segons el mateix director de l'obra, Pere Tantiñá, es vol recuperar perquè «és un llenguatge que s'ha perdut, fins i tot per part de la mateixa Fura». De fet, és el primer cop que el grup recupera un espectacle i el torna a portar a escena.
Per què van triar l'Anònima? La companyia va escollir l'edifici de l'antiga fàbrica per ser un «espai alternatiu i en rehabilitació». Com diu Tantiñá, «ens agrada treballar en aquest tipus d'escenaris per donar-los visibilitat». L'Anònima, asseguren, és un gran espai i «La Fura promou un teatre per representar -lo no només en un escenari, sinó també al carrer, amb el públic entremig dels actors i actrius», i l'antiga elèctrica manresana els oferia «aquesta oportunitat».
La simplicitat de l'escenografia
A Manes no hi ha un públic assegut a les butaques i un escenari separat on es desenvolupi l'acció, sinó que espectadors i actors formen un sol grup, i tothom es troba immers en l'acció. L'escenografia és molt senzilla: una bastida de set metres d'alt, sis ous de fusta, dos bressols, una campana i una estructura de fusta on penjar-hi carn crua. Aquests són els elements per a una obra dividida en quatre episodis, cadascun amb una il·luminació tènue en tot moment.
Segons Àgata Tantiñá, el muntatge de l'escenografia és senzill: «Es podria arribar a fer el mateix dia». Tantiñá afegeix que la música és un element «sorprenent» per al públic perquè «és la mateixa que es feia servir l'any 1996». El vestuari dels actors també és molt simple: «Busquem un concepte d'unitat. Els personatges actuen com un sol grup, amb un vestuari neutre, blanc i brut», apunta Tantiñá.
Tot un repte per actors i actrius
Un total d'onze intèrprets provinents de Barcelona, València, Andalusia i fins i tot Finlàndia formen part del repartiment. Ifigeneia Androutsopoulou, Maria Caballero, Adriana de Montserrat, Juanjo Herrero, Joan Llobera, David Marsol, Alfons Nieto, Sanna Toivanen, Natascha Wiese, Miguel Molino i Pau Tantiñá formen part de l'elenc d'actors, i tret d'aquests dos últims, tots s'estrenen amb La Fura. El conjunt d'intèrprets secunda la definició que l'actor andalús Miguel Molino fa de l'espectacle, que considera Manes com «una experiència personal». El barceloní Pau Tantiñá hi afegeix que «quan estàs al mig de l'obra connectes amb la teva part més animal, però també has de pensar en allò racional».
D'altra banda, el també barceloní Joan Llobera apunta que han d'intentar «casar la cerca de l'essència d'un mateix amb la seva professió», i per a la valenciana Maria Caballero, Manes «és un teatre total on et sents molt vulnerable tant tu com el públic». Finalment, l'actriu barcelonina Adriana de Montserrat explica que en la interpretació ha viscut «sensacions que no havia viscut mai».
