Si està disposat a córrer el risc d'acabar odiant l'ésser humà per veure una ciutat única, vagi a Dubrovnik a l'estiu. Si prefereix gaudir-ne amb pau i tranquil·litat, esperi a la temporada baixa entre novembre i maig. Però si no té la sort de tenir disponibilitat en aquestes dates, li queda una opció. Acudeixi a un dels múltiples enclavaments als afores, com per exemple Zaton, que a més tenen preus més assequibles, i acosti's a Dubrovnik al capvespre. Fins aleshores, haurà gaudit d'un magnífic matí al sol en una cala i quan arribi a la ciutat, ja sigui en bus, taxi o Uber, la majoria de creuers ja hauran marxat. Llavors sí, podrà apreciar sense empentes i amb una mica menys de calor la joia de Croàcia. És el que té ser la ciutat més de moda, probablement, de tot Europa. El seu prestigi està justificat.

Dubrovnik és una d'aquestes destinacions que divideixen els viatgers. Tothom que hi passa en queda enamorat, però en funció de la data en què es visita es pot acabar fins als nassos de la massiva presència de turistes i d´uns preus molt elevats. Però sempre hi ha una manera d'evitar aquests peròs. Als matins és quan als seus estrets carrers hi fa més calor i hi passeja més gent. A partir de les cinc de la tarda, en canvi, les vies es buiden, i encara queden unes quantes hores de claror, la temperatura ha baixat uns quants graus i es pot gaudir de les terrasses úniques i d´un sopar per recordar.

Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des del 1979, el recinte emmurallat de la ciutat antiga de Ragusa, nom tradicional de la localitat croata, és el que atrau tots els focus. Diversos esdeveniments han impulsat Dubrovnik els darrers anys. Per començar, la seva reconstrucció després d'haver quedat molt danyada per la guerra entre Iugoslàvia i Croàcia el 1991.

Les forces de Milosevic, que de fet van prendre Dubrovnik com un objectiu prioritari, no van tenir pietat. Aquesta barbàrie va ser un dels primers motius que van portar a l'aïllament de Sèrbia i al reconeixement internacional de la independència de Croàcia.

Però no era la primera vegada que era destruïda, ja que el 1667 un gran terratrèmol la va destrossar gairebé completament, i va causar la mort d'unes 5.000 persones, que corresponia al 40 % de la població. En aquell moment ja havia estat conquerida per romans, eslaus, àvars, bizantins i venecians. Al començament del segle XIX Napoleó va incorporar Ragusa al Regne napoleònic d'Itàlia. I poc després es va convertir en el cor del regne de Dalmàcia, sota sobirania austrohongaresa fins al final de la Primera Guerra Mundial, quan va passar a anomenar-se Dubrovnik.

Amb aquesta tan enriquidora història, les tasques de reconstrucció es van utilitzar com un símbol de prosperitat per a Croàcia, país que, juntament amb Eslovènia, ha sortit més ben parat econòmicament de la guerra dels Balcans. A més del seu inqüestionable atractiu, l'última empenta l'hi ha donat la popular sèrie Juego de Tronos, rodada en gran part en aquesta ciutat.

Tot això ha provocat un boom al voltant d'aquesta perla a la vora del mar Adriàtic que està envoltada per una gran muralla que disposa de 16 torres. La petjada de l'art bizantí i venecià segueix viva en edificis com la catedral de l'Assumpció, l'església de Sant Blai, el Palau del Rector, el Palau Sponza o els monestirs franciscà i dominic. Un luxe envoltat de platges precioses, muralles i escales i teules vermelloses que confereixen un encant singular. Val la pena sigui quina sigui la data triada per visitar-la.