En els carrerons del barri jueu de Budapest, allí on se situen alguns dels llocs més concorreguts de la capital d'Hongria -com els ruins pubs on roda la cervesa-, els murs que treuen el cap no sempre són blancs: en les seves parets aflora art. Entre el ciment i el formigó es deixen veure a través de murals impressionants diverses estampes, dedicades en la seva majoria a personatges il·lustres del país magiar: l´emperadriu Sissí, el cub màgic creat per l´arquitecte Erno Rubik o Ángel Sanz, el diplomàtic espanyol que va salvar de la mort milers de jueus en la Segona Guerra Mundial.

Però, per sobre de tots ells, es descobreix, immens, El partit del Segle. Budapest amaga en molts dels seus carrers i districtes records d´una generació de futbolistes inoblidable que els va fer somiar en regnar en el món del futbol. Una generació liderada per Ferenc Puskas, que va dur l´àlies d´ranycsapat: l´Equip d´or.

El mural recorda el dia en què Hongria va conquerir Anglaterra, gairebé de forma literal. Els inventors del futbol no havien perdut mai al seu territori contra una selecció que no fos de les illes Britàniques. Un fortí que va durar fins que va arribar Ferenc Puskas i la seva banda, composta, entre d´altres, del porter Gyula Grosics -representat a l´esquerra- i el davanter Sándor Kocsis. Tot combinat amb homes com József Bozsik, Zoltán Czibor i Nándor Hidegkuti.

La patacada que va donar Hongria a Anglaterra va ser èpica. El resultat ho deia gairebé tot:3-6. Aquest resultat encapçala el mural, amb una imatge central d´un de la mitja dotzena de gols que va endossar l´equip magiar als britànics. En una altra cantonada, la portada del diari esportiu Népsport, en què es narra la gesta de l´equip que dirigia Gusztáv Sebes. Va ser el 25 de novembre del 1953.

Aquella selecció hongaresa ja havia guanyat l´or en els Jocs Olímpics d´Hèlsinki un any abans. Els anglesos van voler la revenja a Hongria i es van emportar un 7-1 a casa. Puskas i els seus miraven al Mundial de Suïssa del 1954 com a favorits. Es van plantar en la final deixant pel camí Brasil i Uruguai, entre altres selecions potents. No obstant això, en el partit per la Copa del Món van caure davant Alemanya Occidental per 3-2. En la fase de grups, Hongria havia crivellat els alemanys per 8-3.

La derrota va ser un autèntic drama nacional. Hongria havia perdut la seva segona final en un Mundial (la primera va ser a França el 1938). L´afició va assotar l´equip patri per aquell fracàs. No obstant això, Hongria no ha tornat a disputar un Mundial des del 1986. Potser, per això, el país ha pres consciència del que va suposar aquell equip que es va enfonsar després de l´entrada del comunisme a Hongria. El record del mural, disposat sobre un aparcament, no és l'únic que hi ha a la ciutat.

En un dels carrers menys transitats de Buda reposa una estàtua de Ferenc Pancho Puskas -com el va anomenar Alfredo Di Stéfano, el seu company al Reial Madrid. Al seu costat, diversos nens observen com toca la pilota amb la cama esquerra.

Aquesta devoció pels Magiars Màgics se sent només en trepitjar el carrer. En les botigues de segona mà, llibreries i comerços especialitzades en futbol, l´Equip d´Or sempre té un forat. Les samarretes de Puskas o els uniformes vintage es barregen amb els nous equipaments del Ferencvaros, el Honvéd i el Ujpest.

Però per entendre la dimensió del que va suposar aquell equip cal apropar-se a la basílica de Sant Esteve. Perquè aquí, com si de sants es tractessin, descansen les restes de tres d´aquells integrants d´una selecció que va trencar motlles: Ferenc Puskas, Gyula Grosics i Sándor Kocsis, traslladat a Budapest el 2012 des de Barcelona, on reposava des que va posar fi a la seva vida el 1979.