La nova exposició de la Fundació Joan Miró s'endinsa en el moviment surrealista a la Gran Bretanya a través de la mirada de la fotògrafa nord-americana Lee Miller. Model, musa i col·laboradora de Man Ray a París, Miller esdevindria després una fotògrafa de prestigi, pionera en connectar l'art, la moda i el periodisme.

Els seus vincles amb els surrealistes britànics i el seu paper «articulador» d'aquest moviment, segons explica Martina Millà, cap de programes de la Miró, serveixen a l'exposició per recórrer un capítol del surrealisme «no tan conegut» però que confirma la seva dimensió internacional i una gran connexió amb les inquietuds del seu context històric. «Lee Miller era extremadament lliure pels paràmetres de la dona de l'època i va desenvolupar una carrera fotogràfica molt important, també com a artista surrealista de ple dret dins del moviment britànic», segons Millà.

A través de la mirada de Miller, la mostra reconstrueix un dels moments menys coneguts del surrealisme i revela les connexions que hi va haver entre els artistes britànics dels anys 30 i 40 del segle passat i la xarxa surrealista internacional. L'exposició reuneix prop de dues-centes peces, entre fotografies de Miller, dibuixos, pintures i escultures d'alguns dels principals artistes surrealistes com Max Ernst, Man Ray, Roland Penrose, Leonora Carrington, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso i Francis Picabia, entre d'altres.

«A través de Lee Miller, hem volgut mostrar el que va ser el sur-realisme a la Gran Bretanya, un capítol del moviment no tan conegut a casa nostra», apunta Millà: «Volíem preguntar-nos per què el surrealisme té aquesta acceptació internacional, des de Breton a París a altres contextos».

Miller va viatjar molt, i després de fer carrera com a model va arribar a París per conèixer els ambients fotogràfics del surrealisme parisenc. Allà va treballar amb Man Ray, del qual va ser model i ajudant, i així va començar a desenvolupar la seva obra.

Després de fer-se un lloc en l'escena surrealista francesa, i ja en els anys previs a la Segona Guerra Mundial, Miller es va traslladar a Londres, com tants altres artistes, buscant refugi davant la tensió política que es vivia a l'Europa continental.