El 19 d'octubre arribava a les botigues Miedo, el nou treball d'Albert Pla (Sabadell, 1966) després de sis anys de silenci discogràfic. El cantautor assegurava que no li fa «cap il·lusió especial» el disc, però que volia deixar gravades les cançons del seu últim espectacle, concebudes conjuntament amb Raül Refree. Les lletres de Miedo «subratllen» pors, i, malgrat van ser pensades per «espantar els nens», finalment «es dirigeixen a tothom menys a un nen». Estrenat a la Sala Barts de Barcelona, Miedo gira per Catalunya i arriba aquest cap de setmana a Manresa. I l'únic que espera el cantautor dels concerts és que «no em treguin a bufetades del teatre».

La idea inicial de Pla era fer cançons que espantessin els nens, però les pors «els van anar superant» a ells mateixos. Segons Pla, Miedo «fa més por que un concert normal, però menys que una pel·lícula de por». Després de l'àlbum Somiatruites (2011) i d'un període en el qual s'ha dedicat a concebre espectacles com Manifestación i Guerra, «la insistència dels altres» ha empès el músic a recopilar en forma de disc les onze cançons del seu últim espectacle, Miedo. «Les cançons hi eren, es tractava de posar-les una darrere l'altra», diu Pla d'unes peces que tenien «la seva vidilla» per imaginar-les com a àlbum.

És la segona col·laboració que Pla fa amb Refree, després de l'espectacle Guerra. Pla va concebre les lletres a partir de les melodies del compositor barceloní, com la d' Entierro, que Pla destaca del disc, ja que malgrat va intentar fer alguna cançó «amb més mal rotllo», no va aconseguir-ho. Entierro ha estat el primer senzill del disc.

Miedo torna a Catalunya després d'estrenar-se a l'Argentina i passar per Madrid i el Festival Grec el juliol. L'espectador veurà un espectacle cinematogràfic amb vàries pantalles «amb un actor fent el carallot per allà al mig». «És un format de musical, però ben curiós», afegeix. Pla considera que és «bastant complicat de fer tècnicament», i que no han canviat res respecte de l'obra que van fer al Grec; «si jo no hi fos, el podria fer algú altre tranquil·lament».

Respecte de l'escena artística actual, Pla creu que «es més lleig i més mal cantant» que la resta. «Canto si vull cantar perquè és l'únic que sé fer. Gaudeix-ho fent-ho, a veure què passa amb la gent», assegura. I sobre els polítics, opina que «haurien de ser a la presó, ells i els jutges, i no només els catalans, sinó que haurien de ser-hi tots plegats».