Passeja per Sant Joan de Vila-torrada i li demanen: «què, dissabte?». I ell, content. Antonio el Remendao (Antonio Elías Borjas Moya, Sant Joan de Vilatorrada, 1982) presentarà demà (22 h) a la sala de cultura Cal Gallifa el seu segon disc en solitari, Historias guardadas. Fa set anys que no organitza un concert a la sala de cultura del seu poble, «i la veritat és que com que fa tant de temps que no hi toco, el que tinc ganes és de reviure una nit bonica, amb escalfor familiar. Noto en l'ambient al poble que tothom en té moltes ganes, i això és molt guai», destaca l'artista. Ja s'han venut un bon grapat d'entrades anticipades d'un concert en el qual participaran tots els artistes (amics i familiars) que han col·laborat en el disc i que obrirà el grup santjoanenc El quinto carajillo, que es reivindica com a hereu de Remendaos.
Amb Historias guardadas, que inclou 14 cançons, Antonio el Remendao reprèn «idees, històries i lletres que tenia guardades des que vaig començar a compondre fa 21 anys i que ara m'ha semblat que era el moment de treure del calaix, aportant-hi els coneixements i l'experiència que he anat adquirint». Encara li queden històries guardades, «bastantes més». Són cançons descartades de quan estava amb Remendaos (grup rumber que va formar amb els seus cosins Sergi i Joan García, durant 15 anys i que ha deixat empremta), lletres inacabades...
Cançons reconvertides
Per a aquest disc, cuinat a foc lent, «he recopilat estrofes i tornades que potser no em convencien en el seu moment i que ara, canviant els acords o la manera d'expressar-les, sembla que s'han convertit en altres cançons». És el cas de Tiempo, escrita fa 15 anys: «Porque nos dimos un tiempo, un tiempo para encontrar todo lo que se estaba perdiendo. Nos dimos un tiempo, tiempo en el que aprendí que ya no quiero perder el tiempo».
És un tema pop-rock -el primer que va ensenyar d'aquest Historias guardadas, amb un vídeo només amb la guitarra-, ja que aquest és el primer disc que Antonio el Remendao ha gravat amb bateria. És una incorporació donada perquè «ho demanava la música i em feia gràcia», però també perquè va sorgir l'oportunitat d'incorporar el bateria Manel Blanes a la banda. És el germà de Jordi Blanes, que ja acompa-nyava el músic santjoanenc amb el baix elèctric. També s'han aplegat en aquest projecte Eyla González i Ariadna Ardoy, del Xup, com Las primas del sur, amb els cors i jaleos. La gravació del disc s'ha fet durant tot un any «a casa, a Cal Remendao, on tinc un estudi, i ha estat molt treballat, sense pressa, esperant que tot estigués preparat per ensenyar-ho».
Col·laboradors familiars
A banda de rebuscar en les seves arrels musicals, Antonio el Remendao també ha volgut que Historias guardadas fos molt familiar. Hi destaquen les col·laboracions del seu pare, Elías Beltrán Borjas, amb una poesia escrita per ell a Caminar; i de la seva filla, Lorena Borjas, cantant en el tema final, El lugar. Però la resta d'aportacions artístiques provenen d'amics: el seu veí Xavi Vidal (trompeta) a La última noche; Josep Berenguel (harmònica), a Shubiduba; Raül Benéitez (flauta travessera), a Caminar; Rebeca Olmedo (violí), a Picando piedra; la colla Los Pachanguillas, que formaven al càmping La Noria de Torredembarra quan tenien 15 anys, a La Pachanga... Tots plegats, juntament amb el quadre de ball de Sant Joan Esencia flamenca, participaran en el concert de presentació del disc de demà.
A Antonio el Remendao no li molesta l'etiqueta de rumber, «perquè és el que he fet sempre», però creu que des que va començar amb Remendaos fins ara «hi ha una evolució. Si vas escoltant els discos, es nota una continuïtat en tot el que he anat fent, i no és que sigui millor, sinó diferent. Es nota la cura d'intentar mimar totes les cançons, des de la lletra fins a la música, passant pels arranjaments». I, a partir d'aquí, aporta diferents estils segons la cançó: dels sons flamencs de Caminar, Sombras morenas o Picando piedra, al pop-rock de Tiempo i La última noche; al reggae de Dime la verdad i Loca realidad... També hi ha temes més intimistes, com Historias guadadas i El lugar; i, evidentment, rumba catalana, A la llar de foc (feia molt que no componia en català i canta a la guitar-ra) i La pachanga.
El tema que dona nom al disc, Historias guardadas, parla del sentiment del músic santjoanenc cap a les cançons, de com el fan sentir i de la sort que té te poder-les compartir. Com diu: «És un luxe poder fer el que t'agrada». Després de presentar el nou disc a Sant Joan, prepara gira per promoure'l al nord d'Espanya (Santander, Palència...) i Andalusia.
