Només cal sortir a fer una volta pels camins rurals a l'entorn de les ciutats i pobles de la Catalunya Central per topar-se, de seguida, amb una construcció feta amb la tècnica de la pedra seca. Una expressió que apareix per primera vegada en un document del 1533 de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà): «Per reforçar la bassa vella del molí havia feta una paret de pedra seca». L'auge del conreu de la vinya va omplir el territori de tines, parets, marges i cabanes, que constitueixen un patrimoni cada cop més revalorat. Un llibre i una exposició -comparteixen el títol Pedres i barraques- que es pot veure actualment a Súria contribueixen a divulgar el coneixement i l'estima per aquest llegat arquitectònic i paisatgístic.
«La mostra es basa en dues idees bàsiques», explica el surienc Albert Fàbrega, comissari d'una exposició que s'il·lustra amb les fotografies del fons de Pascual Robles: «D'una banda, l'arquitectura popular i tradicional, una arquitectura feta sense arquitectes; de l'altra, la pedra seca com a tècnica constructiva que no requereix de lligam per unir les roques entre si». Segons l'estudiós de la localitat bagenca, «ambdós mons tenen un punt d'intersecció, ja que no tota la pedra seca és arquitectura popular i no tota l'arquitectura popular és de pedra seca».
Un plet del segle XVIII
Les construccions de pedra seca que encara perviuen van ser alçades en bona part al segle XIX i a l'inici del XX, tot i que no sempre es pot datar amb exactitud el moment exacte de la construcció. Per això, és especialment rellevant un plec de papers que es mostren en una de les vitrines de l'exposició: es tracta del document que dona testimoni del plet que, entre el 1720 i el 1765 es va dirimir a la cúria ducal de Cardona referent al preu al qual s'havia de redimir el mas de la Fàbrega, de Sant Salvador de Torroella (Bages).
«És un document molt interessant perquè hi ha escrites les declaracions dels testimonis que van ser cridats a donar la seva versió dels fets, que tenien a veure amb uns marges de pedra seca», apunta Fàbrega: «Proporciona informació sobre qui feia aquestes construccions, d'on venia el material que empraven, quant costava el treball dels traginers, quants metres quadrats de paret es podien fer en un dia...».
El mas havia estat venut segons el mètode conegut com a carta de gràcia, que consisteix que «la venda es fa per un període concret i el venedor pot redimir la venda pagant el mateix preu pel qual ha venut el mas. Però, si després de cinc anys, no s'ha donat aquest pas, l'adquisició passa a ser propietat del comprador a perpetuïtat». Tal com explica Fàbrega, «sovint es feia trampa i es recuperava el patrimoni abans dels cinc anys per tornar-lo a vendre. Però la part més conflictiva, la que té a veure amb el plet, és que en el cas del mas de la Fàbrega, el comprador hi havia fet millores perquè va plantar milers de ceps, amb els seus conseqüents metres lineals de paret de pedra seca. Per això, la finca tenia més valor».
Després d'interrogar set testimonis, l'any 1761, sobre aquestes millores, es va acabar donant la raó al propietari. Fàbrega explica que «enlloc he trobat informació sobre pedra seca en el segle XVIII amb tant detall com en el document d'aquest plet».
Plafons amb textos i fotografies, maquetes de cabanes de pedra seca fetes per escolars del Francesc Macià de Súria, objectes de la vida del camp i un audiovisual amb el parer de cinc experts donen cos a una exposició que complementa el llibre Pedres i barraques escrit pel mateix Fàbrega, de la col·lecció Temes de Súria.
En la mostra es pot veure que la pedra seca ja es feia servir fa uns 12.000 anys, com va revelar el jaciment de Göbekli Tepe (Turquia). A partir d'aquí, s'expliquen les tipologies, els materials i la geografia d'aquesta tècnica constructiva arreu del continent, des dels clochan irlandesos als bombos de la Manxa.
«No descobrim res de nou», indica Fàbrega, «però donem una visió compacta de l'estat de la qüestió en aquest moment». Com a bona eina de divulgació, el projecte va més enllà i esdevé un reclam per anar a caminar i trobar-se, cara a cara, amb les virtuts de la pedra seca.
