La Tierra de Pinares de Valladolid pot presumir de posseir abundant patrimoni en forma de castells, esglésies, ermites, ponts, cases, molins i molts altres elements. Però si n'hi ha un que destaca en la seva estampa és la fortalesa que domina la plana, una estructura gòtica assentada sobre les ruïnes de construccions anteriors. La seva bonica torre de l'homenatge és única per la seva planta pentagonal i edificada en excel·lent pedra de sitjar.

Al capdamunt coronen dos escuts amb l'heràldica de Pedro de Zúñiga i Avellaneda, segon comte de Miranda del Castañar, i la seva esposa, Catalina de Velasco i Mendoza, tots dos promotors de les reformes en la fortalesa. Tot el castell es tanca amb una muralla que s'adapta perfectament a la base del turó.

La Tierra de Pinares, a la qual pertany Íscar, atresora una de les col·leccions de temples d'estil romànic-mudèjar més importants de Castella i Lleó. A la vila hi ha l'església de San Miguel, notable exemplar romànic de les últimes dècades del segle XII o començament del XIII. La part millor conservada d'aquest gènere és l'absis, articulat a la manera clàssica, amb columnes i tres finestrals amb arquivoltes i escacats. A l'interior sobresurt la imatge del titular, Sant Miquel Arcàngel (segle XVIII), el conjunt de calaixos de fusta (del té XVI) i una pintura sobre taula de l'Anunciació, datada del 1562.

Al catàleg patrimonial d'aquesta localitat se suma l'església de Santa María, declarada monument històrico-artístic, que encara conserva la capçalera romànic- mudèjar, de final del segle XIII o principi del XIV. A la seva fàbrica de pedra i maó, les tres naus del cos del temple serien les més tardanes, entorn del segle XIV. Completen el conjunt la torre campanar de planta quadrada i la sagristia adossades a la façana meridional.

A Íscar hi ha el Museu Mariemma, commemoratiu de l'obra de la ballarina i coreògrafa internacional Guillermina Martínez Cabrejas, natural de la localitat i una de les personalitats més importants en el món de la dansa espa-nyola.

Vestits amb els quals va actuar en escenaris o cartells i baguls són alguns dels molts objectes que formen part de l'exposició permanent. L'any 2002 l'artista va cedir el seu llegat al poble que la va veure néixer, i així es va crear el primer museu dedicat al gènere.