25 de gener de 2019
25.01.2019

Els Pets presenten al Kursaal el seu darrer disc, «Som»

Les entrades per al concert d'aquesta nit estan exhaurides

24.01.2019 | 23:56
Imatge del grup.

De les places i la festa major a la intimitat de la vida quotidiana, de la vida arrauxada dels grans escenaris a la fidelitat de les coses senzilles, les importants. Només ells poden presumir d'haver-hi estat sempre: de l'efervescència catalanista de la segona meitat dels 80 al país del Procés. Han passat els anys, les dècades, han canviat els gustos, s'ha ampliat l'espectre estilístic, la indústria ha mutat. I ells mai han desentonat en aquest paisatge en transformació contínua. Han sabut passar del Cervesa, nenes i rock a glossar la tranquil·litat de la vida senzilla. I avui seran a Manresa per presentar un disc que reivindica que encara hi «Som». Ells i el públic.

El millor disc? Sempre es diu de la novetat, però en el cas d'Els Pets es pot apreciar en les cançons de Som una voluntat de depurar encara més un pop pràcticament minimalista que parla de les coses que passen a la gent. La producció de Joan Pons, conegut com El petit de Cal Eril, hi té força a veure: el disc es va gravar al seu estudi de Guissona i les complaences i els clixés van quedar a la porta d'entrada.

55 anys. Les hormones ja fa temps que són història. Cáceres, Reig i Gavaldà comparteixen any de naixement: el 1963. Tots tenen els 55 fets. Són fidels a la seva edat i no volen fer veure que són uns adolescents eterns. L'autenticitat té molt valor.

Tothom té una història. Ja no queden entrades per assistir al concert d'aquesta nit al Kursaal. I segur que a la platea i l'amfiteatre hi haurà joves, però també, i sobretot, molts dels qui fa quaranta anys que són al seu costat. Els adolescents d'ahir, els pares d'avui. La fidelitat del públic és un dels garants de l'acceptació que té el trio de Constantí. Perquè tothom té alguna història relacionada amb un concert d'Els Pets.

Risc agraït. Gavaldà ha explicat que Joan Pons li va demanar que no actuï tant quan canta. Una manera de dir a tota una institució del pop-rock català que encara pot donar una volta més a la seva manera de fer per intentar ser cada dia millor. Progressar implica risc, però és agraït. De la mateixa manera que les lletres no s'ancoren en fórmules repetitives: Els Pets toquen temes tan delicats com els abusos sexuals a menors i les malalties greus.

Què som? Abans que als balcons, les estelades ja lluïen als concerts d'Els Pets –i en els d'altres grups de la primera fornada de l'anomenat rock català. Però tot plegat ha canviat molt des dels anys 90 fins ara, i en el títol del darrer disc hi ha la voluntat de reivindicar que, malgrat la pàtina del pas del temps, algunes reivindicacions no passen de moda ni s'oxiden. Som són Els Pets al peu del canó; són les persones que cerquen i troben en la col·lectivitat l'antídot contra l'atomització capitalista de l'individu. Som és un país que reclama poder decidir què vol ser.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook