08 de febrer de 2019
08.02.2019

Vuit víctimes del feixisme encara sense localitzar

La recerca de les restes dels bagencs executats el febrer del 39 està en punt mort

07.02.2019 | 23:38

L'exèrcit franquista va entrar a Súria el 27 de gener del 1939, va detenir nou veïns de la localitat i del nucli proper de Valls de Torroella i se'ls va endur a la presó de Manresa. La nit del 9 de febrer, un grup de guàrdies civils els va fer entrar en una furgoneta i els va fer baixar a prop del coll de can Maçana per executar-los. Vuit van morir i un altre va quedar malferit però en va sortir amb vida.

El surienc Albert Fàbrega va explicar aquesta història en el llibre Mort a les cunetes (Angle, 2005) després d'interessar-se pel tema perquè una de les víctimes era el seu avi Lluís. Des d'aleshores, i amb la col·laboració d'altres persones implicades en l'assumpte, Fàbrega ha intentat trobar la fossa on hi hauria d'haver les restes del seu avantpassat. Regió7 ha seguit el procés durant la darrera dècada i mitja fins que, com va declarar Fàbrega al diari a final del 2017, la recerca, infructuosa, ja no donava més de si. No hi havia cap més pista per continuar investigant.

«Tot plegat continua igual», va explicar Fàbrega ahir. L'últim episodi d'aquesta història va tenir lloc l'octubre del 2017: es van fer dos sondejos arqueològics en un indret proper a l'antic traçat de la carretera de can Maçana –a l'esquerra de la via actual– i no va aparèixer la fossa ni cap resta òssia. L'última esperança quedava avortada de manera fulminant. «Des d'aleshores no hi ha informacions noves», afegeix: «Potser més endavant, però cada cop és més difícil».

Quan va escriure Mort a les cunetes , Fàbrega anhelava recuperar les restes del seu avi, però també es va marcar l'objectiu de divulgar els fets del 39. I és en aquest darrer propòsit on encara pot continuar fent camí: les representacions teatrals de Mort a les cunetes li donen l'oportunitat d'explicar el que va passar aquell 9 de febrer de fa 80 anys als espectadors quan es munta un col·loqui posterior a la funció.

«He vist l'obra quatre o cinc vegades», apunta Fàbrega, que encara té present la funció de l'obra que es va fer a Súria i la xerrada posterior: «Va ser dur», rememora, «perquè hi havia familiars dels assassinats a can Maçana i descendents d'executats al camp de la Bota». L'estudiós també recorda que va passar una cosa que «em molesta molt: les comparacions amb la situació actual. Ho vaig tallar d'arrel perquè no té res a veure: estem parlant de milers de morts, un fet que no es produeix ara».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook