El Museu Nacional d'Art de Catalunya mostra fins al maig mig centenar d'obres del pintor gòtic Bartolomé Bermejo, a qui el director del museu, Pepe Serra, va qualificar com «el Warhol del segle XV». Per al principal responsable del centre, es tracta «d'un artista amb criteri propi, s'inventa el que vol, és un outsider, jueu convers, més renaixentista que gòtic, enigmàtic i rebel».
Organitzada conjuntament pel MNAC i el Museu del Prado, on l'exposició ha estat vista per unes 110.000 persones en els últims mesos, l'antològica descobreix en tota la seva dimensió l'obra «d'un dels pintors més fascinants del segle XV».
El comissari de l'exposició, Joan Molina, va dir ahir que el recorregut ofereix «la imatge més completa però també més comprensible de la figura de Bermejo». Al seu parer, en Bartolomé Bermejo coincideixen tres elements: «Un alt nivell tècnic a l'altura de Hans Memling, Jan van Eyck o Botticelli, que realitza una obra pensada per fascinar la mirada de l'espectador; la seva heterodòxia, com demostra en la norma de les passions; i una personalitat alternativa per la seva condició de judeoconvers».
Amb un corpus d'obra reduït, per a Molina és una fita haver reunit la major part de la seva producció i que l'exposició tingui posteriorment «una versió reduïda a la National Gallery de Londres», precisament la pinacoteca de la qual procedeix el Sant Miquel triomfant sobre el dimoni (1488). Per comparació amb l'exposició a Madrid, l'única peça no exhibida a Barcelona és el Santo Domingo de Silos, que «mai ha sortit del Prado per les dimensions i problemes estructurals».
Una guia naturalista
Com ja va succeir al Prado, al MNAC la peça central és la Pietat Desplà (1490), en la primera ocasió que l'obra ha sortit de la catedral de Barcelona. La peça és un encàrrec de l'ardiaca Lluís Desplà per a la seva capella privada, i és, segons el comissari, «l'obra cimera de Bermejo i en el quadre conviuen el dolor i l'opulència, una escena devocional i paisatgista».
Aquesta obra ha estat restaurada recentment pel patrocini de la Fundació Banc Sabadell, i els treballs han permès recuperar l'esplendor de la taula i identificar en el paisatge fins a 48 espècies de plantes, tres fongs (inclosos dos líquens) i 22 animals, que han estat catalogades per un equip de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Entre les espècies identificades figuren el xiprer, la peònia, la sàlvia, la palmera datilera, el salze negre, la calèndula i l'herba presseguera.
Bermejo demostra un ampli coneixement de l'hàbitat de les malves: situa aquestes plantes no gaire lluny d'un cadàver (una referència a l'expressió «criar malves») i representa tant la planta com el fong que sovint la parasita i l'insecte associat a l'espècie vegetal (la xinxa de la malva).
Els treballs d'investigació realitzats arran de l'exposició han revelat que les dues taules de Bermejo del MNAC i les dues de la col·lecció Institut Amatller d'Art Hispànic devien pertànyer al retaule de Santo Domingo de Silos, pintat per a l'església homònima de Daroca. Fins ara, les peces d'aquest retaule identificades amb seguretat eren la taula central amb la imatge de sant Domènec entronitzat.
La mostra també es fa ressò del reconeixement de Bermejo, la figura del qual, d'èxit al segle XV, va quedar en l'oblit durant 500 anys, i no es va recuperar fins a final del XIX i principi del XX, quan ja va quedar fixada com «un dels millors pintors del segle XV en l'àmbit internacional».
Precisament, als anys 20 i 30 del segle passat, la demanda de Bermejo va propiciar l'aparició de moltes falsificacions i còpies, com les que es poden contemplar al final del recorregut, la còpia Sant Miquel Arcàngel (1926), encarregada pel segon marquès de Viana a Edmon Dyer; i un Sant Sebastià i un Sant Miquel (1920-30) realitzades per Joseph van der Veken, falsificador de pintura flamenca.
