«Molts cops ens diuen que les noies no saben rapejar, i per això vam fer Asalto, un tema molt clàssic, amb base dels anys 90 i parlant de referents del rap, fent de lligam entre la vella i la nova escola, i amb la col·laboració d'una rapera que tothom respecta: Arianna Puello», exposa Alba, aka Bittah, del grup de música Tribade, que dissabte presentarà a la sala Stroika de Manresa el seu primer àlbum, titulat Las Desheredadas (Propaganda pel fet!) i acabat de sortir del forn.

Després de « patejar-nos gairebé totes les cases okupes de Barcelona i actuar a moltes festes de barri», Tribade ha recollit fruits a la xarxa (més de 2 milions de visites en els quatre temes que han avançat a YouTube) i ara ha arrencat una gira internacional que ja ha portat aquest trio de dones MCs format per Bittah, Masiva Lulla i Sombra Alor i el DJ Big Mark a Alemanya (Berlín), Estats Units (Austin) i Mèxic (Ciutat de Mèxic). Acabada d'aterrar de l'altre cantó de l'Atlàntic, Bittah ha parlat amb Regió7 abans de marxar cap a Bilbao, on actuaven ahir, i continuar cap a Saragossa (avui) i acabar demà a la Stroika manresana. Per a la setmana que ve els queda Lisboa, Mataró...

Tribade combinen el rap amb flamenc, soul, afrotrap i reggaeton i es declaren radicalment feministes, anticapitalistes i antifeixistes. Lluites que traslladen a les seves cançons: Guapasa, hit publicat el 2017 i bressol musical del projecte; Mujeres, on afirmen que «mi género no lo dicta lo que tengo entre las piernas»... o Afilando las tijeras, en què denuncien els privilegis masculins en el rap. «Hi ha tios raperos que cometen agressions i no passa res, perquè van d'un rotllo xulo. I també hi ha la manera com ocupen l'espai, que pot ser supervulgar. Ens diuen boges i feminazis i parlen de les dones de forma denigrant i no passa res perquè és rap», s'exclama Bittah, que demana «responsabilitat» al públic i fa una comparació: «Si un partit d'esquerres roba o és corrupte, la gent se sorprèn molt, però si és de dretes ja se li suposa. També a les dones trap queen se les qüestiona molt més, es mira amb un fil molt més prim el que fa una dona».

Però Bittah també alerta: que, segons ella, no tota la música que fan les dones és feminista. «Els mitjans de seguida veuen una dona, apoderant, i etiqueten. Però el feminisme capitalista no és feminista, per molt que sigui una dona fent música. Segurament serà una referent per a moltes xavales... però un feminisme que exploti no ens representarà perquè entenem el feminisme com a alternativa al capitalisme». I també li molesta que qualifiquin la seva música de rap femení: «Nosaltres fem rap. Si diuen que fem rap femení és que no és rap normal, que no és al nivell del circuit».

'Bolleras', 'marimachos'...

Queda molta feina per fer, conclou Bittah, quan veu comentaris als vídeos que pengen que les titllen de bolleras, marimachos... «Ens diuen coses molt boniques», diu sorneguerament. Són vídeos en què surt «gent diversa, trans, no binària, i que molta gent se n'escandalitzi fins i tot dona gustirrinin. Perquè el cas és que els demostrem que se'ls acaba el xiringuito, que el rap no és seu, que nosaltres tenim força i som moltes. Ara bé, també et cabreja que et diguin puta, perquè només estem fent música».

Així, Me baila és un reggaeton d'amor, «però també és un tema polític. Si fóssim un tio, no tindria res de transgressor, però som dues ties bolleras, una persona bisexual. Intentem donar la volta al concepte de musa passiva».

Bittah, Masiva Lulla i Sombra Alor van començar a rapejar en solitari i inicialment van plantejar-se tirar endavant Tribade a través dels vídeos penjats a les xarxes, on es mou la música rap i trap. Però, amb ganes de presentar-se a festivals, han publicat l'àlbum Las Desheredadas, en el qual els temes estan agrupats segons avancen els cicles lunars: en lluna plena són més enèrgics, en lluna decreixent, més reflexius i introspectius...

Creen a partir de les bases instrumentals del seu productor, Josh186, i hi posen lletres havent decidit de què volen parlar: «Temes que creiem imprescindibles, com els menors no acompanyats. Ara, com que una de les característiques del rap és que cal ser autèntica, no cantem res que no haguem viscut o sentit. Són tot situacions reals, excepte Vamos pal mar, perquè no som immigrants, però és una story telling de crítica a la societat». Tribade tenen entre 25 i 29 anys i camí per endavant: «Estem molt contentes perquè quan comences a rapejar als 13 o 14 anys qui es pensa que veurà Arianna Puello, una de les mamis del rap espanyol, juntament amb Mala Rodríguez, en una cançó seva? És un somni fet realitat».