02 de agost de 2019
02.08.2019

«Per oferta i per qualitat podríem fer un festival únicament amb grups catalans»

L'ideòleg del FeMAP parla d'un certamen que s'ha fet gran i que després de nou edicions s'ha «consolidat» en el territori

01.08.2019 | 23:35
«Per oferta i per qualitat podríem fer un festival únicament amb grups catalans»

El 2011 Josep Maria Dutrèn va posar en marxa un certamen que ha superat expectatives. Dels concerts ja celebrats en destaca el del Cor de Cambra del Palau amb La Caravaggia. I suggereix no perdre's els de les formacions de Flandes

Diu que esperen un agost «sensacional» després d'un gran juliol. Josep Maria Dutrèn, al capdavant del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) des del primer dia -n'és l'ideòleg, el fundador i el director- explica com ha evolucionat un certamen que des de fa dues edicions -enguany se celebra la novena- s'ha enlairat quant a públic, poblacions participants i xifra de concerts. El FeMAP es va posar en marxa el 2011 amb 16 concerts en 10 municipis. Nou estius més tard, el festival ofereix 53 concerts en 36 localitats, 27 de les quals al Berguedà, Solsonès, Cerdanya i Alt Urgell. Enguany el país convidat és Flandes, com abans ho havien estat Euskadi, Polònia o el País Valencià. Una mostra de la potència del festival: «És el país de la música antiga. A part de Savall, els dos o tres millors intèrprets del gènere són de Flandes».

El festival s'ha fet gran...

Ens va costar molt els primers anys per la singularitat de la proposta, l'especialització en música antiga, però en l'edició del 2017 hi va haver un punt d'inflexió quant a públic. No teníem clar si era circumstancial però l'any passat encara va ser millor i aquesta edició, si tot continua com fins ara, continuarem creixent en espectadors. Jo crec que això es deu a una consolidació clara en el territori. El Festival de Música Antiga dels Pirineus s'ha fet un lloc entre la població i paral·lelament hem guanyat espectadors forans: hem notat un increment de venda d'entrades d'estrangers que estiuegen al Pirineu durant el festival.

La música antiga ja no fa por?.

El problema amb la música antiga és que el nom ja espanta. Però gràcies a nosaltres ja fa menys por (riu). No, no és veritat... El que sí que puc assegurar és que la gent del territori, de la Seu, de Berga, de Puigcerdà... els primers anys eren reticents però quan assistien als concerts en gaudien, i ara tenim seguidors que repeteixen any darrere any. Amb els residents al territori hem trencat la barrera de la música antiga. I quant als estrangers que et comentava, si estiuegen al Pirineu és perquè volen fer un turisme cultural, patrimonial, de natura. Molts d'aquests visitants solen tenir un nivell cultural alt i notem que cada cop més seleccionen els concerts que volen anar a veure.

Podem parlar de planter català en música antiga?

Sí, i tant! A partir de l'ESMUC cada cop hi ha més intèrprets i grups de moltíssima qualitat a Catalunya. Jordi Savall va fer de locomotora i ara se'n recull el testimoni. Si volguéssim programar únicament formacions catalanes en el festival no tindríem cap problema: hi ha oferta i de qualitat. De fet, la meitat de la programació del certamen d'enguany són formacions del país, un terç de Flandes i la resta de l'estat, i alguna italiana.

I els grups, d'aquí, sobretot, necessitarien més aparadors a banda del FeMAP...

Sí, els músics volen actuar i com més festivals hi hagi millor. Però de música antiga com el nostre no n'hi ha cap i la resta de festivals de clàssica, si programen música antiga, programen estrangers.

Amb una altra filosofia i abraçant un altre territori, ara fa dos anys va néixer Espurnes Barroques, a la Catalunya Central.

Sí, a l'entorn del Miracle. És un festival petitó però amb un director molt ben relacionat que ha sabut captar artistes de nivell.

Per què va crear un festival de música antiga i al Pirineu?

És el que em deien els ajuntaments (riu). Com és que no has pensat en un festival de jazz? Jo creia en el projecte, que implica un territori que no tenia una cohesió fàcil per l'orografia però que s'ha vist que tenia llarg recorregut. Avui ja puc avançar que de cara a la desena edició sumarem dos ajuntaments nous i, que en tingui coneixement, no se'n retirarà cap, tot i les municipals, que diu molt de la consolidació del projecte. Cada setembre torno a engegar la maquinària, enviant una carta a tots els consistoris per saber si volen tornar a participar. Dos ajuntaments més vol dir més concerts i més músics.

Ja té pensat el festival que celebrarà una dècada?

L'any que ve es compliran 400 any del naixement de Joan Brudieu (Limoges, 1520-La Seu d'Urgell, 1591), músic d'origen francès, mestre de capella de la Seu i un dels compositors més importants del Renaixement català. És molt poc interpretat, com passa amb els grans músics del país, com ha passat amb Joan Cererols. Inaugurarem el festival amb una producció pròpia de Brudieu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook