Fa un parell d'anys, el director Johannes Roberts estrenava A 47 metros, una efectiva però intranscendent sèrie B sobre dues noies que quedaven atrapades al fons del mar dins una gàbia preparada per evitar l'atac de taurons, i es veuen obligades a trobar una manera de sortir-ne per evitar quedar-se sense oxigen. El film era una bona anècdota excessivament allargassada, però tenia dues coses a favor: la seva austeritat formal, que la feia simpàtica i hereva d'aquelles produccions de sobretaula que omplien els videoclubs durant els anys 80, i el seu final, que aconseguia donar la volta al que l'espectador podia esperar del clímax de la història.

El film va funcionar prou bé a les taquilles d'arreu del món com per justificar aquesta seqüela, dirigida també per Roberts i coescrita pel guionista mallorquí Ernest Riera. Com que són barates de produir, segur que hi haurà immersions a 47 metres uns quants cops al llarg dels anys. De moment, el seu director, que va demostrar saber-ho fer millor a Los extraños: cacería nocturna, sona ara com a responsable del futur reboot de la saga Resident Evil.

A A 47 metros 2, quatre adolescents amb ganes d'aventures i d'emocions fortes convencen els seus pares per viatjar a Brasil per fer-hi submarinisme. L'objectiu? Baixar a prou profunditat per visitar les runes d'una ciutat llegendària. Com que tenen experiència amb les immersions, res fa presagiar que les coses poden anar malament. I els primers minuts tot va bé, troben la ciutat submergida i se senten vivint les vacances de la seva vida. Però aviat descobreixen que la mítica ciutat està protegida per uns taurons de grans dimensions que no estan disposats a permetre que unes turistes fiquin el nas al seu territori.

El film, que dura exactament el mateix que la seva predecessora (89 minuts), intenta aprofundir una mica més en la mística de les profunditats i en els matisos dels personatges, però al final el que compta és l'espectacle de veure els taurons passant-s'ho pipa amb el berenar. El film és protagonitzat, entre d'altres, per Sistine Rose Stallone, filla del gran Sylvester.