20 de setembre de 2019
20.09.2019

El navassenc Sergi Boixader exposa després d'haver fet 300.000 fotos en 10 anys

El jove bagenc presenta la mostra «L'Instant somiat» a l'espai artístic Galeria de Navàs

19.09.2019 | 23:51
Una imatge del fotògraf.

«Si no em trobeu a casa, senyal que estic perdut pels entorns del Pedraforca», afirma Sergi Boixader (Navàs, 1992), que durant els darrers deu anys ha capturat més de 300.000 fotografies voltant per centenars de racons de Catalunya i el Pirineu. Ara mostra un resum del seu treball a L'instant somiat, una exposició de 15 imatges de 50 x 75 cm i dues panoràmiques que es pot veure fins al 25 de setembre a l'espai Artístic Galeria de Navàs.

Quan es va començar a aficionar a la fotografia de paisatge, quan només tenia 17 anys, va quedar marcat per una foto en un llibre d'una sortida de sol al Pedraforca. És la seva obsessió. «Des de llavors potser hi he anat més de 50 vegades a veure sortir el sol i aquella foto buscada, aquell moment, encara no l'he trobat. Però també és la motivació per seguir anant-hi i continuar buscant l'instant somiat, que precisament és el títol de l'exposició», exposa el fotògraf.

Boixader considera que la «gràcia» de la fotografia de paisatge és recollir «instants que sorprenguin. Agafar un paisatge de l'entorn de casa nostra però amb una visió o un moment determinat, efímer i molt precís, que permeti veure'l d'una manera diferent». Per això, cal anar molts cops a un mateix indret... «o estar de sort». La clau també es troba en buscar un moment oportú: per exemple en una hora no habitual com la nit, la sortida o la posta de sol... o aprofitar una nevada a Montser-rat.

La càmera compacta


El jove fotògraf navassenc, que va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, col·labora des de fa 15 anys amb la televisió de Navàs, Canal N. Però va fer el canvi a la fotografia arran del programa de televisió El paisatge favorit de Catalunya, que TV3 va emetre el 2009, en el qual personatges famosos apadrinaven paisatges que buscaven ser elegits com a favorits. «Fins llavors feia vacances en llocs urbans, com París, però el programa em va fer adonar que a Catalunya hi havia llocs molt bonics. Aquell any vam anar de vacances a Aigüestortes i Sant Maurici i a altres valls del Pirineu on no havia estat mai. Amb l'impacte d'aquell espai natural, vaig començar a fer fotos amb una càmera compacta de les que hi havia llavors. Però les comparava amb les del llibre Cims de Catalunya, de Francesc Muntada, i pensava que m'agradaria fer fotos com aquelles», relata Boixader.

Primer es va aficionar a la muntanya, i anant pujant cims (més de 150 i alguns diversos cops) i fent excursions acompanyat de la càmera va acabar anant-hi expressament només per buscar la foto desitjada. «Si no hagués estat pels llibres no se m'hagués acudit anar a veure sortir el sol al Puigmal, al Balandrau, al pic de Bastiments... Es tractava de buscar moments diferents», apunta, i per això també ha hagut d'aprendre de meteorologia, d'astronomia... «però, malgrat la formació, tot és a base de prova, assaig i error». Ha fet cursos de fotografia de muntanya per aprendre la part tècnica (ha usat 12 òptiques en tres càmeres i ara està canviant el punt de vista amb un dron), però destaca la col·laboració entre els aficionats del Foto Film Navàs: «Cadascú comenta les seves inquietuds i experiències i ens retroalimentem amb l'esperit de progressar».

De concursos i revistes


L'instant somiat és la primera exposició individual del treball fotogràfic de Boixader. Ha presentat les seves fotos a una trentena de concursos nacionals i internacionals «per veure si m'ajudava a ser més autoexigent. Veient el que sortia premiat, podia veure què havia de millorar». I va ser a partir d'un concurs a Barcelona que va contactar amb Maria Rosa Vila, editora gràfica de la revista Descobrir Catalunya, que era del jurat. I li va proposar una feina.

Fins ara ha fet deu reportatges fotogràfics amb Descobrir: «Em va fer molta il·lusió poder publicar reportatges de Montserrat i el Berguedà –que vaig proposar jo–, que són dos indrets icònics als quals vaig molt sovint a fer fotos». Compta que ha publicat 500 fotografies a diverses revistes (El Mundo de los Pirineos, Vèrtex, Pyrénées Magazine) i també ha il·lustrat portades dels mapes de l'editorial Alpina. Fins ara ha combinat la fotografia amb altres feines, però li agradaria dedicar-s'hi plenament. El seu objectiu sempre ha estat «compartir les fotos, perquè no quedi només per a mi el moment especial que he viscut en llocs meravellosos».

Per fer la tria de fotos per a l'exposició ha tingut l'assessorament de Maria Rosa Vila. A banda de la diversitat de zones geogràfiques, també s'ha tingut en compte la varietat de llum i color. Cada foto té la seva història, però la favorita de Boixader és la de la Bretxa de Rotllan, al circ de Gavarnia, perquè «feia temps que la tenia al cap, de nit, amb neu i amb la Via Làctia coronant-la. A vegades no és difícili fer la foto, sinó poder-hi anar quan es donen les condicions desitjades».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook