Leonard Cohen, Wilco, Arctic Monkeys... formen part de la llista de Tots Sants dels manresans Bob & El Lladre. El títol del nou disc sorgeix d'una metàfora: «Si la música és la nostra religió, els músics que ens han influenciat són els nostres sants», exposa Xevi Collado, Bob, que va fundar la banda el 2010 com a duet amb Carles Ladrón de Guevara, el Lladre. Només va caldre que la proposta de la data per estrenar-lo en directe fos l'1 de novembre per trobar sentit a Tots Sants. I l'expectació és màxima: el concert d'avui a la Sala Petita del Kursaal té les entrades exhaurides.

Bob & El Lladre van editar com a duet el seu primer àlbum Pols i diamants, i en el segon treball, 439, ja van passar a ser un quartet, amb Neus Tamayo (violoncel) i Pere Tió (piano). El desembre del 2013 van editar El Banquet, i l'estiu del 2015 el conjunt es va reinventar de nou després de la marxa de Tamayo i la incorporació del bateria Pau Lafoz. El 2017 van decidir aturar momentàniament l'activitat musical i van acomiadar-se del seu púlblic a Cal Magre, a Callús. Fa un any, en un altre concert a Cal Magre, «un lloc mític, ens vam animar a reprendre cançons que ja teníem i a fer-ne de noves. Teníem ganes de tornar-nos a trobar, sense cap més pretensió, perquè ens agrada».

És el primer disc de Bob & El Lladre amb la bateria de Lafoz, i Collado i Ladrón de Guevara s'han endollat amb la guitarra i pedals i el baix ( Bob només toca la guitarra en un parell de temes). Això fa que el so del grup sigui «més fosc. Ens hem allunyat del folk per orientar-nos cap al pop i el rock. Volíem experimentar noves sonoritats. També ens hem fet tota la producció i les mescles a la Red Factory de Navarcles, sense actors externs», apunta.

La selecció de les vuit versions en català del disc s'ha fet tenint en compte que els músics de capçalera s'adeqüessin «al so més fosquet». «Sempre intentem buscar cançons que transmetin, i aquest cop parlen de la maduresa, perquè també ens hem fet grans, de les preguntes transcendentals sobre què faig aquí, cap on vols anar...», destaca Collado, que afegeix que «les versions que volíem fer són en aquest CD. Estem molt contents de com ha quedat». Famós impermeable, de Cohen, amb una picada d'ullet a Manresa, és la cançó que exemplifica el canvi de rumb de Bob & El Lladre, que també han «donat la volta» a adaptacions «clàssiques» del seu repertori com Pols i diamants, de Joan Baez, i La gran broma del final, de Nacho Vegas; i temes propis com El color de la nit.