Guiu Cortés (Barcelona, 1982), conegut artísticament en la darrera dècada com El Niño de la Hipoteca, reobrirà aquest vespre la sala Voilà! de Manresa després de pràcticament nou mesos amb la persiana abaixada per la pandèmia. Es manté el tancament municipal i això resta públic però es tracta, diu el mateix artista, «d´arrencar, de treballar encara que sigui poc i malament». Cortés arribarà a Manresa com a Guiu Cortés, un projecte en acústic i en paral·lel a El Niño de la Hipoteca. De fet, el públic de la sala Voilà! escoltarà en primícia els quatre temes que formaran part de l´EP titulat 3 Héroes y 1 Villano que traurà el músic el proper 11 de desembre: La Nana de las farolas, El Rey de la Noche, El Villano Más Malo i Sombra Gris. Pero també els èxits d´El Niño de la Hipoteca, com Alquitrán y carmín o Cum Laude.

Com explica ell mateix, aquesta «transformació» musical la va aturar als escenaris la covid i suposa una mena de «tornada a una part dels orígens d´El Niño de la Hipoteca». Al cantautor més folk. Són dues «facetes molt marcades» d´un artista que ha volgut «separar-les». La raó?. El Niño de la Hipoteca ha evolucionat cadap cop més cap al rock i «amb una proposta de banda més consolidada». És el líder, sí, però treballa en equip. Un camí que va quedar palès en el cinquè disc del músic, Esto no es un disco Vol. 1, que va sortir al mercat la primavera del 2019 i que tindrà continuïtat al llarg de l´any que ve. El coronavirus va aturar la gira del grup i ell ja tenia al cap bifurcar la seva carrera. Ha arribat l´hora.

El músic, ànima lliure, va un dels pioners en l´ús de les plataformes com MySpace o YouTube, en l´autogestió i autoedició per expandir la seva música allunyat dels canals tradicionals quan tot el camí estava per fer. Les xarxes van ser, diu, «un mal necessari» del qual en va treure profit. Però n´és molt crític: «no m´agrada en què s´han convertit. Se suposa que havien de facilitar-nos la comunicació i és a l´inrevés. I això se suma als problemes psicològics que generen en els joves».

Conrea Guiu Cortés un esperit underground o de supervivència? «Les dues coses. Ja m´agrada posar fre. No vull fama, amb una pseudofama mitjana en tinc prou, no em cal sortir a la tele, ni que la meva cara estigui tot el dia a les xarxes... Conec casos propers i puc assegurar que no és una vida còmoda. El món està pensat per a la gent anònima, per poder anar tranquil·lament a Ikea o al bar de sota de casa».

Gaudeix, sobretot, del procés creatiu, de trobar «la paraula màgica o la melodia adequada». I els directes?: «Són la punta de l´iceberg. Vas a treballar i la gent t´aplaudeix. Quan superes aquesta fase veus que és una feina, molt més gratificant que una altra, però una feina». Ho diu un artista que si no arriba al miler de concerts poc li´n falta. Ell, que va cantar a la gent de la seva generació, té la sort que el «perfil» del seu públic es «renova molt» en una forquilla que va dels 18 a 32 anys: dels universitaris als qui «tornen per nostàlgia» I ell continua a l´escenari. Amb l´esperit del Nerver Ending Tour de Bob Dylan. Sense pressa però sense pausa.

Guiu Cortés actuarà al Voilà Cafè-Teatre (c/ del Cós, 74) aquest divendres a les 8 del vespre. Les entrades tenen un preu de 15 euros.