11 de desembre de 2020
11.12.2020
Regió7

Fotos que parlen més enllà del temps i de l’espai

El col·lectiu Quaderns de Taller ha creat un diàleg amb imatges de Joan Segon uAvui es farà un acte de record amb Manel Camp al piano i textos del fotògraf manresà

10.12.2020 | 23:02

Joan Segon i Comellas (Manresa, 1944-2018) era «un treballador infatigable, un lluitador per al reconeixement de la fotografia com a art i posseïdor d´una gran capacitat d´anàlisi crítica del seu entorn cultural, econòmic i social», destaca Josep Morral, un dels seus companys del col·lectiu artístic Quaderns de Taller. Per a Josep Brunet, amb qui també va coincidir a Foto Art Manresa, era «un amic, un mestre, una persona compromesa amb molts aspectes de la vida». Anton Baraut exposa que «és la resposta que t´acompanya. Crític i apassionat. Sabia mirar i escoltar. Respectava el silenci. Facilitava la conversa. I sobretot era fidel al seu propi argumentari». Josep Barés anota: «llàstima que els reconeixements es facin sempre després».

Dotze integrants de Quaderns de Taller, juntament amb Oriol Segon (nebot del fotògraf i artista convidat), han escollit imatges de la trajectòria del fotògraf manresà, que s´esbossa a l´exposició Joan Segon. Passió per la imatge, que es pot veure fins al 6 de gener al Centre Cultural el Casino de Manresa, per mantenir-hi un diàleg que vol fer reviure «les llargues sobretaules de converses on Joan Segon sempre hi era present de manera ben activa i apassionada». En aquestes dues pàgines mostrem les fotografies de Joan Segon que, segons Pura Travé, «no buscava la bellesa, sinó transmetre un missatge sovint incòmode, utilitzant totes les tècniques de cada època al seu abast. Tot s´hi val, solia dir, l´important és el resultat final». Les obres artístiques que hi dialoguen, més enllà del temps i de l´espai, es poden veure a l´avantsala de la sala d´exposicions. Demà (18.30 h) i també diumenge, arran de la demanda, es faran visites comentades a l´exposició.

Joan Segon es va iniciar a la fotografia a través del seu oncle Manel Comellas. Oriol Segon, nebot i fotògraf, recorda que ell mateix solia dir que «en aquesta família la passió per la fotografia passa de tiets a nebots» i exposa que «en les trobades familiars, la fotografia era un element constant. Ens agrupàvem al voltant d´un projector de diapositives i ens fèiem un fart de riure amb aquelles imatges plenes d´anècdotes».

D´altra banda, Quaderns de Taller organitza avui (20 h, a la Sala Petita del Kursaal) l´acte Paraula i música, en el qual la música del piano de Manel Camp s´intercalarà amb textos escrits per Joan Segon, de temàtiques ben diverses (comptabilitat, política, poesia...) i narrats per Xavier Serrano. A l´escenari sempre hi haurà una imatge del fotògraf.

PURA TRAVÉ FORNELL (fotografia) ha triat, com a «forma de donar-li les gràcies», fusionar-se amb la cara de Joan Segon en un dels seus escannogrames (2004). «Ens els va mostrar en un dinar de Quaderns de Taller. Era una tècnica que havia treballat a fons, desbordant entusiasme. Els vaig trobar genials».

JOSEP BARÉS SOLER (dissenyador industrial) s´ha inspirat en L´altre esguard (1981), de l´exposició Imatges del meu món. «La fotografia del Joan té com a eix central l´esguard i la meva, per raons i espais de temps diferents, en suggereix un altre. Espero que l´espectador també dialogui davant de les dues propostes».

PERE FONS VILARDELL (escriptor) escriu Nota a peu de pàgina arran d´una imatge del fotògraf manresà del 1980: «em va sacsejar el dring simultani d´absències i presències, de cel i terra, de quietud i moviment, de solitud i companyia. Com a mínim».

ANTOLINA VILASECA MASACHS (pintora gravadora) ha volgut transmetre, a partir de la fotografia de Joan Segon A través de l´estenop. La Cova (1987), la idea que, «si en algun plec de l´espai hi ha un cel, que l´Àngel de la Cova t´acompanyi».

ANTON BARAUT GUILÀ (arquitecte) ha escollit per dialogar-hi una imatge del 1984, de la sèrie Espais interiors, «que va ser d´interès immediat. Responia a la finalitat última de l´exercici d´arquitecte, la creació d´espais com a resposta a un temps. És un paradigma formal del binomi espai-temps». Van estudiar a La Salle i van coincidir en col·lectius civils i religiosos.

LLUÍS CALDERER CORTASA (escriptor) va morir el setembre passat, però ja havia escollit una foto de Joan Segon per a un poema que tenia al cap i que no va ser a temps d´escriure. «Demanava una imatge amb un animal, perquè volia parlar de les bèsties i de la vida», apunta Enric Casas. D´acord amb la seva dona, Roser Vilalta, s´acompanya d´un altre poema seu: L´oblit.

JOSEP BRUNET BACARDIT (fotografia) ha escollit la fotografia d´un nínxol del cementiri de Manresa (1996) d´una col·lecció exhaustiva que Joan Segon va exposar el 2007. «El Joan va fer la foto sense context i jo li he buscat un lloc de pertinença [Lladurs], sense perdre l´instant de reflexió que provoca la imatge d´un nínxol buit».

JOSEP MORRAL INGLÈS (artista plàstic) s´ha inspirat en Reflex VIII (1984), «obra formada per tres fotografies que he intentat fondre en una sola imatge pictòrica, donant-li força i moviment a través del color». Va conèixer Joan Segon, el 1987, en entrar a Quaderns de Taller: «recordo el seu entusiasme en veure per primer cop les meves obres».

MANEL CAMP OLIVERAS (músic) i Joan Segon es van conèixer «de molt joves» al grup escolta de la Seu i van teixir «una estreta amistat». Ha triat la fotografia dels armats de la sèrie 12 picats de Divendres Sant. Manresa, 2018, perquè «li vaig dedicar la música escrita per als Armats a l´espectacle La Beseu, estrenat a la Mediterrània 2018».

ORIOL SEGON TORRA (fotògraf) és nebot de Joan Segon i va escollir la foto 6 dones (1968) feta a les Escodines «perquè era el barri dels meus avis on es van criar el Joan i el meu pare». «S´hi veu un balcó ple de vida i hi vaig voler superposar un altre balcó tapiat del mateix carrer que, per mi, estableix un diàleg a la manera del Joan (irònic i alhora incisiu) del passat i el present de la ciutat».

ÀNGELS ARRUFAT DALMAU (fotografia) va compartir amb Joan Segon projectes com l´exposició Estètica de la desindustrialització (1984) i escull Reflex VI (1983) perquè «és un tipus de fotografia que en aquest moment m´hi sento identificada. Molts cops podem trobar imatges interessants en petites parts de qualsevol objecte, sols hem de saber observar, tal com ens deia en Joan».

ENRIC CASAS BARDOLET (enginyer i fotògraf) es va sentir atret per la fotografia Temps (1981) des que la va veure per primer cop el 1983, quan va formar part de l´exposició Imatges del meu món. «És un paisatge urbà que es converteix en una reflexió sobre el pas del temps. He volgut fer un joc conceptual, també en forma a tríptic, de la transformació de la matèria per l´acció del foc».

JOSEP MARIA MASSEGÚ BRUGUERA (pintor) va decidir recrear «una pregària de colors» a partir de l´autoretrat de Joan Segon perquè «em va agradar». La fotografia forma part de la sèrie de diàlegs amb les càmeres de fotografia, de vídeo i la pantalla de televisió i que s´ha convertir en el cartell de l´exposició. Afirma que el fotògraf era «un gran observador i algú a qui valia la pena escoltar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook