Durant els últims anys la consultora d'organització Marie Kondo ha revolucionat el concepte d'ordre amb la publicació de bestsellers com "La màgia de l'ordre" o "La felicitat després de l'ordre". Recentment, Netflix ha obert les portes a la supervendes japonesa amb el programa "¡A ordenar con Marie Kondo!", una sèrie de 8 capítols en la qual podem veure a aquesta "experta del caos" en acció. Amb tot això es genera una reflexió sobre com l'ordre influeix en les nostres vides i, especialment, sobre com la manera de relacionar-nos amb les nostres pertinences té una repercussió en el nostre benestar.

Ordenar: una oportunitat per reconèixer el valor de les nostres pertinences i el valor propi

Quan ordenem, reconeixem el valor que donem a les nostres pertinences, la relació que volem tenir amb elles i com volem viure l'ara i el futur immediat.

Constantment, quan organitzem l'espai, estem decidint com volem estar en el moment present i, implícitament, manifestem allò que no volem que passi. Així mateix, quan ordenem, entrem en contacte amb les nostres necessitats i anhels per tal de projectar un estil de vida d'acord a ells. I no només això. Quan imaginem l'espai, ho fem tenint present la realitat del sistema (per exemple, la família) i la de les persones que formen part del mateix (pares, fills, companys, etc.). Això converteix l'ordre en tot un repte.

Dit això, una cosa que sembla senzilla tots sabem que no ho és en absolut. De fet, la complexitat del sistema i dels seus membres (cada un de nosaltres és un ésser complex en si) fa que el seu funcionament, de vegades, no estigui ben coordinat. És llavors quan, sense adonar-nos, entrem en el caos.

Perquè això no passi, és important prendre la nostra part de responsabilitat i permetre que els altres també la prenguin evitant els "ja ho faig jo". Que cada membre del sistema exerceixi el seu paper dins de l'organització de l'espai (per exemple, de la llar) facilita que es posi de manifest la seva utilitat a través d'entendre que, sense ell, l'ordre del sistema de va en orris.

Ordenar i la responsabilitat

Quan ens sentim responsables ens sentim part d'alguna cosa. Per això, ser part dins de l'ordre ens recorda que som una figura important en aquest lloc i que tenim la capacitat de canviar( "sento que la meva casa és meva i que tinc un paper en ella"). Això és realment empoderador atès que alimenta el nostre sentiment d'utilitat.

L'organització ens posa en actiu, ens ajuda a decidir, ens convida a imaginar quin tipus de vida volem tenir, ens adverteix que hem de vetllar per les necessitats alienes, etc. Dit amb altres paraules, prendre la responsabilitat sobre l'ordre és una oportunitat per reconèixer les nostres capacitats i posar-les en pràctica per tal de contribuir amb el bé del sistema.

Ordenar: transformar i deixar anar

Quan volem transformar un espai, moltes vegades necessitem alliberar-nos d'objectes que ja no tenen una utilitat en l'ara. El "problema" apareix quan, a aquests objectes, els atorguem un valor sentimental o una futura utilitat encara no provada.

En el primer cas, hem de decidir si aquest valor sentimental el volem recordar per mitjà de l'objecte o el podem reproduir d'una altra manera. Així mateix, també és important analitzar si el significat que desprèn l'objecte ens ajuda a construir o ens limita a funcionar (Exemple: "associo aquest collaret a una relació que ara ja no té sentit per a mi").

En el segon cas és important no deixar-se portar pels "i si". Quan dibuixem escenaris hipotètics en els quals podem necessitar l'objecte (encara que no siguin fidels a la realitat) acabarem acumulant pertinences que no ens representen en l'actualitat.

Deixar anar pot generar por, por a creure que, amb l'objecte, se'n va una part de nosaltres. "Cosifiquem" els records, ho fem per donar sentit a la nostra experiència. La realitat és que el record és molt més complex, queda gravat en la nostra ment i es fa explícit en el nostre sistema de creences. Els records ens acompanyen i defineixen part de qui som (totes les nostres experiències ho fan). Per aquest motiu, no els perdem, romanen en cada pas que donem.

Tot i així, els objectes ens importen. És cert, però podem triar quina relació volem tenir amb ells, quins tenen més sentit en l'ara i recordar que sempre crearem records en cada nou objecte. Hi infinites oportunitats futures i hem de deixar espai perquè arribin.

En resum, què podem aconseguir quan ordenem?

En definitiva, ordenar és una oportunitat per:

  • Reconèixer el valor de les nostres pertinences en l'ara independentment de la utilitat que van tenir en un passat.
  • Triar quina relació volem tenir amb certes pertinences, reconeixent el seu valor sentimental i decidint si volem seguir conservant.
  • Deixar anar tot allò que no és útil en l'actualitat i fins i tot que resulta limitant gràcies a perdre la por a "deixar anar". Això resulta més fàcil després de canviar certes creences relacionades amb els famosos "i si ...".
  • Prendre la responsabilitat sobre el tracte que donem a les nostres pertinences i a les pertinences compartides amb l'objectiu de relacionar-nos d'una altra manera amb elles i millorar la convivència en el sistema.
  • Canviar les dinàmiques que esgoten a alguns membres del sistema en prendre un excés de responsabilitat per liderar l'ordre de l'espai ( "mama, on és la meva samarreta blava?") I compartir la responsabilitat.
  • Sentir el poder que atorga el fet de prendre la responsabilitat en l'organització i el benefici que aquest ordre genera en el sistema.
  • Reconèixer què és important i imaginar com volem viure.

Quan l'ordre va més enllà

Per a molts l'ordre és una eina per sentir pau i benestar, així mateix, ordenar és una manera de sentir-nos poderosos ja que generem una sensació de control (jo sóc qui fa i desfà). Ara bé, aquest mecanisme de control pot deixar de ser funcional quan apareix una dificultat per lluitar amb el moviment que genera la pròpia convivència.

Parlem d'aquelles persones que contínuament creen pensaments sobre com han d'estar els espais. La sobre atenció en l'ordre activa alertes per por al "tot no està com ha d'estar". D'altra banda, també trobem persones que rebutgen l'ordre donat que li atorguen un marcat significat d'esforç. Creences del tipus "no vull estar pendent" o "no vull sentir l'obligació 'generen evitació i falta de responsabilitat sobre les pròpies pertinences. El resultat? L'eterna insatisfacció ja que on hi ha vida hi ha moviment i, d'altra banda, el moviment precisa d'una responsabilitat pròpia i compartida.

L'ordre ha de fer-nos la vida més fàcil. Per tot això, busquem un ordre intel·ligent que ens connecti amb l'estil de vida que desitgem, un ordre que promogui la relació constructiva amb les nostres pertinences i les de les persones amb les que compartim molt més que un espai.

I tu, ordenes d'una manera responsable?

* Mª Teresa Mata Massó, psicoterapeuta formadora en l'entrenament de la Intel·ligència Emocional presencial i online